opinió

Costa Brava: 100 anys de destrucció i un d'esperança

La crisi econòmica mitiga el creixement i brinda l'oportunitat per reflexionar i canviar el model econòmic donant al medi ambient l'atenció que es mereix

No només els biòlegs, també els economistes asseguren que els excessos ens estan passant factura

Coincidint amb la celebració del centenari de la Costa Brava, s'estan portant a terme un seguit d'actes commemoratius sobre l'evolució d'un tram de costa únic. Malgrat l'interès històric i nostàlgic de l'esdeveniment, és realment preocupant que ens oblidem del fil conductor d'aquesta història: la progressiva destrucció que ha patit la Costa Brava durant cent anys. Tot i les fites positives aconseguides, com la posada en marxa de depuradores, l'aprovació de plans directors urbanístics o la creació de parcs naturals com cap de Creus i illes Medes, les amenaces encara sobrepassen els avenços. Malgrat el turisme i la construcció varen proporcionar creixement econòmic a moltes viles costaneres durant la postguerra, el desmesurat creixement del nombre d'establiments turístics, de primeres i segones residències i d'amarradors per a embarcacions d'esbarjo durant les darreres dècades ens han portat cap a un model de creixement insostenible que oblida la qualitat, la innovació i el medi ambient. Així, en alguns municipis de la Costa Brava ja han sobrepassat el 60% del territori urbanitzat i en algunes cales podem trobar més de 100 embarcacions fondejades en un dia típic d'estiu.

No només els biòlegs sinó també els economistes asseguren que aquests excessos ens estan passant factura. Josep M. Baiget, professor d'ESADE –una de les escoles d'empresarials més importants del món– afirmava a TV3 el passat 21 de maig: «Ens hem passat en tot: en el nombre d'hotels, en el de restaurants, en l'ocupació costanera.» En el mateix sentit, la protecció d'algunes espècies vulnerables, com les balenes o els coralls, aporten més beneficis econòmics a llarg termini (en relació al constant increment de turistes que les volen observar) que no pas la seva explotació. Tot això ens demostra el fort lligam existent entre medi ambient i economia i que, malgrat la destrucció del medi natural pot ser un bon negoci a curt termini per a alguns, a llarg termini és desastrós per a tots. La destrucció del medi ambient no només té implicacions sobre l'economia sinó que també afecta la nostra salut. Així, si sobreexplotem els peixos, integrants d'una dieta saludable pel seu contingut en àcids grassos omega 3, ens quedem sense els aliats més directes per protegir la nostra salut cardiovascular (a més de ser clau per a la gastronomia de la Costa Brava). La destrucció dels fons marins ens fa desaparèixer espècies bentòniques, com les esponges, que constitueixen actualment la base per al descobriment de nous fàrmacs antitumorals, o d'altres, com les gorgònies i el corall, que són clau per a la indústria del busseig. El lligam entre medi ambient, economia i salut no només es nota a la Costa Brava sinó que té actualment un abast mundial. El prestigiós economista Paul Krugman (premi Nobel d'economia 2008) ha assegurat en moltes ocasions que invertir en la protecció del medi ambient és un bon negoci a llarg termini, mentre que Eric Chivian, metge de la Harvard School of Medicine i integrant de la llista Forbes 2008 de personatges més influents de tot el món, es posiciona a favor de la protecció del medi ambient per prevenir o curar malalties.

Tot i aquestes evidències històriques, ecològiques, econòmiques i mèdiques, el mar per on navega la terra d'en Dalí i Pla és plena d'esculls i vents desfavorables, i el futur és poc prometedor. Els plans d'ordenació urbanística municipals (POUM) de força ajuntaments costaners encara contemplen l'ampliació del nombre d'habitatges i no hi ha cap política restrictiva quant a les places d'amarrament o la capacitat hotelera. Hi ha en marxa plans per fer arribar grans creuers turístics en municipis ja de per si sobredimensionats, i en molts d'aquests municipis s'intenta atraure nous turistes, quan sovint no hi ha aigua potable per a tots. Només dins dels espais protegits està mínimament garantida la sostenibilitat ambiental i econòmica (no dic totalment perquè cada cop esdevé més difícil gestionar uns espais que reben més i més visitants de municipis veïns que creixen i s'expandeixen sense limitacions).

Malgrat el procés de destrucció patit durant els darrers 100 anys i les evidències recents, el 2009 ve carregat d'esperança i oportunitats. La mateixa crisi econòmica està mitigant el creixement i ens brinda una oportunitat excel·lent per reflexionar i canviar radicalment el model econòmic actual, tot donant al medi ambient l'atenció que es mereix. Cal aturar les noves construccions (cases, apartaments, hotels, bars, restaurants, amarradors per a embarcacions, ports esportius, arribades de creuers, etcètera) i reconvertir el turisme de masses actual a un turisme de qualitat (ecoturisme, turisme sostenible). S'ha d'impulsar la creació de nous espais protegits i garantir que tots ells es dotin de pressupost i personal suficient per afrontar plans de gestió, vigilància i educació ambiental. Cal incorporar biòlegs i ambientòlegs als ajuntaments (on sovint hi ha massa tècnics relacionats amb les totxanes i pocs que entenguin el que és i significa una estrella de mar). Cal que s'escolti l'opinió dels científics i impulsar l'educació mediambiental a les escoles. I per fer front al canvi climàtic que amenaça força municipis costaners de la Costa Brava (noves plagues de meduses, increment del nivell del mar...), s'ha d'incrementar la utilització d' energies renovables respectuoses amb el paisatge (com la termosolar als teulats de les cases, evitant així parcs eòlics i grans hortes solars en llocs de vàlua paisatgística) i la utilització de vehicles ecològics (hidrogen, elèctrics...) Desitjo que els polítics locals aprofitin la crisi per adoptar amb valentia aquestes mesures que han de permetre la reconversió del model turístic dels municipis de la Costa Brava i garantir així el seu futur.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.