«Les tres ‘S' sempre funcionen»

– «Fa molts anys que sentim la mateixa cançó, és cert. Però també ho és que aquest any tenen motius per queixar-se de veritat. Tot i això, el turisme ha canviat, la gent ara viatja tot l'any, i el balanç s'ha de fer el desembre.La gent no fa un mes de vacances a l'agost, les reparteix al llarg de l'any, a vegades amb molts caps de setmana. Ara faríem un exercici d'autoflagel·lació prematur.A més, hem de tenir en compte que fem una comparació amb l'any passat, que va ser excepcionalment bo»

– «No és cert. Els hotelers estan fent grans esforços per renovar-se. Lloret, Tossa, l'Estartit..., hi ha un munt de llocs que estan fent esforços per canviar el seu model. El model turístic fa molts anys que està canviant...»

– «I tant! Les tres S sempre funcionen. Continuen funcionant i s'hi ha afegit la quarta, que és la S de sexe. I si vol, també l'alcohol. Aquest model hi és, però també és cert que el sol i platja s'està reinventant contínuament. I és que cal reinventar perquè tot continuï igual.»

– «El mapa del temps d'aquest diari que tinc a les mans. Ara molts mapes del temps incorporen els índexs de raigs solars. Abans, els turistes prenien el sol tot el dia. Ara, per més que els agradi el sol i la platja, els mapes i les campanyes de prevenció els han canviat els hàbits. Necessiten ofertes complementàries.»

– «Sí. Els festivals de música, la gastronomia, les visites guiades....»

– «És una bona idea, però cada festival té el seu públic. Promoure'ls junts és una bona idea des d'un punt de vista econòmic, perquè la promoció és cara. Per això neixen patronats com el de la Costa Brava. Per fer de paraigua de tota la Costa Brava.»

– «Hi ha un perill, és cert. Trobem un producte turístic nou, funciona i allò que en un principi era diferent i únic ja no ho és. Va passar amb les visites guiades. A Girona van començar molts anys enrere amb les visites guiades i ara tots els municipis de la Costa Brava i de Catalunya en tenen. Allò que era diferent i únic ha acabat sent una cosa de consum massiu. Però funciona! S'han posat damunt la taula i d'una manera molt didàctica,uns valors que fins aquell moment no es coneixien.»

– «Jo penso que sí. Ha fet la feina i l'ha fet durant molts i molts anys.»

– «Però això és l'anècdota. Que caldria veure-la en el seu context i analitzar també el tractament que en van fer els mitjans de comunicació. Això és anar a buscar un detall, quan en realitat la feina del Patronat és molt meritòria.»

-«És cert. Lloret té gairebé tants turistes com Cuba, on, per cert, el turisme ha baixat un 20%, i aquí ens atabalem perquè ens baixa un 12%. I Barcelona sola té més turisme que tot Brasil. I això es diu aviat.»

«Sí. Perquè gestionem els residus, tractem les aigües residuals... La qualitat de l'aigua que tenim a Catalunya, per exemple, és envejable. Dubto que en trobem d'igual arreu del món. Els nostres competidors en turisme no tracten els residus, no reciclen...»

-«Entrar en una guerra de preus és perillosíssim. La solució per omplir no és abaixar preus. Efectivament, si abaixes preus no tens benefici suficient per reinvertir. Hem d'evitar com sigui una guerra de preus. Seria un suïcidi. No podem competir en preus. Hem de competir amb valors, amb paisatge, que és el que tenim. Pensi que a fora, a Brasil, a Cuba, ens tenen a nosaltres com a referent.»

-«És que quan nosaltres vam entrar en el món turístic, en ple franquisme, tothom estava convençut que era un tema puntual, de tres o quatre anys. Pensaven esprémer-ho al màxim, com una llimona, i després dedicar els diners a la indústria. Però amb la crisi del petroli, l'any 1973, és el sector industrial qui s'ensorra. I és llavors, per culpa d'aquella crisi, quan es té consciència que el sector turístic potser és estructural. I s'hi comença a apostar.»

-«Sí. Pel camí hem maltractat el paisatge. El catedràtic Joan Nogué ja ho deia fa molts anys: el primer destí turístic és el paisatge. I aquest, un cop l'has fet malbé, és molt complicat de recuperar-lo. Allò que va captar l'interès de Dalí, de Picasso, i que va fer que vinguessin als anys vint, va ser el paisatge. I durant uns anys sembla que ho haguéssim oblidat.Ara no. Ara ho estem recuperant, però no ho hem fet prou bé. El paisatge no és un pessebre, no és intocable, però potser hem fet massa bestieses. Ara, afortunadament, ja no és així.»

-«Ja el té. La Costa Brava ja és un parc temàtic esplèndid. A Tarragona potser no és així, i per això segurament els cal Port Aventura. Però a la Costa Brava no.»