l'apuntador

ACN i Comunicàlia: fusió

La dotació econòmica de l'ACN no només no pot disminuir sinó que ha de multiplicar-se

Em consta que sobre la taula d'alguns despatxos del govern de la Generalitat de Catalunya i de la direcció d'ERC hi ha un projecte de fusió de dues empreses de comunicació: l'ACN –Agència Catalana de Notícies– i Comunicàlia. D'entrada, és una proposta que, malgrat la complexitat pròpia de qualsevol procés de fusió, em sembla d'una lucidesa absoluta des del sentit de país (i des de l'objectiu de ser «un nou estat emergent» a Europa. No dubto que el projecte de fusió tingui enemics interns i externs. Els interns perquè, malgrat els discursos recurrents sobre «innovacions», els models actuals no han fet avançar significativament els projectes dissenyats fa deu anys, al contrari; algunes idees inicials (fruit de la inspiració genial del primer director de l'ACN, Carles Puigdemont) s'han perdut pel camí (tot i que els avenços universals de la tecnologia ho dissimulin). Els enemics externs són coneguts des de sempre: hi ha almenys quatre grups polítics al Parlament de Catalunya que o bé no s'han interessat mai per l'anomenat espai comunicatiu català o bé financen i gestionen un espai propi més metropolità que no pas nacional.

El cas és que el nomenament de Carles Mundó com a membre de la nova executiva nacional d'Esquerra, i que alhora és secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, pot ser una bona notícia per emprendre el procés de fusió de l'ACN i Comunicàlia abans que s'esgoti aquesta legislatura. La primera feina de Mundó, com a persona de govern, serà evitar que els pressupostos de la Generalitat pels pròxims anys retallin el pressupost de l'ACN (tal com sembla que està previst). Si ens creiem el país, la funció dels mitjans de comunicació públics i, a més, volem ser «un nou estat emergent», la dotació econòmica de l'ACN no només no pot disminuir sinó que ha de multiplicar-se (igualar-se, almenys, al pressupost de l'agència estatal EFE a Catalunya, per no citar altres exemples). Com a persona (i dirigent) de partit, Mundó ha de refer els ponts de diàleg amb CiU en matèria de comunicació: tant pel que fa a l'ACN com pel que fa a Comunicàlia, projectes històricament compartits estratègicament per CiU i ERC, aquests dos partits (i les institucions que governen) tenen un ampli marge de negociació i una alta expectativa d'entesa.

Finalment, sumar les potencialitats informatives de l'ACN a les potencialitats audiovisuals de Comunicàlia optimitzaria recursos humans, recursos materials, resultats i producte.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.