El paisatge més bonic

Volia saber com acabarien les votacions del paisatge més bonic de Catalunya. Una votació difícil perquè ¿es poden equiparar uns paisatges urbans amb els que la natura hi és esplendorosa? Josep Cuní va avançar que guanyaria Montserrat perquè reunia elements molt sensibles per inclinar la votació a favor seu: és una muntanya espectacular, és el símbol de Catalunya, hi ha la Moreneta... Jo opinava que si es valorava un paisatge per l'esclat de la natura, l'escollit seria el llac de Sant Maurici o el delta de l'Ebre. Però vaig creure que acabaria imposant-se la Costa Brava. Em deia: si s'organitzen viatges en autocar als llocs que van quedar finalistes, el públic s'apuntaria majoritàriament a l'excursió de la Costa Brava. Turísticament no té competidora, té paratges d'una bellesa extraordinària, com la platja de Sant Francesc, i conjunts ben urbanitzats, com Calella de Palafrugell, i l'atracció de les poblacions amb rica oferta comercial. Personalment, fixant-me més en la natura i en el grau de conservació del territori, em vaig quedar amb els Ports, Sant Maurici, el Priorat i el Delta. I no és que no m'agradi la Costa Brava, o que la desconegui; he estiuejat força anys a l'Empordanet i cada dia baixàvem a les cales de sa Tuna o de sa Riera, i m'encantava fer els camins de ronda, uns llocs que trobo que assoleixen la més gran bellesa a l'hivern, quan no hi ha ningú... Els sentiments m'inclinaven al Priorat, on tinc familiars i m'hi lliguen molt bons records, i m'encanta l'elegant bellesa del seu paisatge. Però darrerament, des que uns amics hi tenen casa, he descobert la bellesa intacta de les terres dels Ports, i ara els hauria votat: allí sento que m'integro en el paisatge, amb la complicitat del silenci i d'uns horitzons que es perden en la llunyania... Com va dir Jorge Wagensberg, «als Ports et trobes a tu mateix».