Sobre Pinya de Rosa de Blanes

En els darrers mesos s'ha desfermat una dura polèmica arran dels treballs de prevenció d'incendis que es desenvolupen a la finca Pinya de Rosa del terme municipal de Blanes. Des del Col·legi Oficial d'Enginyers de Forests a Catalunya volem realitzar algunes consideracions respecte al que s'ha escrit en tot aquest afer.

Gran part de la superfície forestal de Catalunya està coberta per un bosc d'edat jove, que s'assenta sobre superfícies que cinquanta o seixanta anys enrere no eren bosc. Cal explicar que a mitjans del segle XX la superfície ocupada per boscos era clarament inferior a l'actual, ja que l'ús agrícola era molt important i ocupava gran part del territori que ara és forestal.

L'estructura i la composició d'espècies dels boscos catalans actuals són fruit, d'una banda, de l'abandonament i la posterior recolonització pel bosc de la superfície agrícola més marginal, sobretot a partir dels anys cinquanta, i d'altra banda, de l'abandó de la gestió forestal dels boscos existents a causa de la progressiva disminució de rendibilitat dels productes que els boscos ens havien ofert tradicionalment: fusta, llenya, carbó vegetal, reïna, suro, etcètera. Es pot afirmar, doncs, que l'estructura dels boscos actuals és fruit en gran mesura de l'activitat humana, ja sigui per acció o per omissió.

L'estructura d'aquests boscos joves és molt vulnerable als incendis forestals. Aquest fenomen pot arribar a ser catastròfic si es presenta en forma de gran incendi forestal (GIF) i, actualment, és la principal amenaça a què s'enfronten els boscos catalans. Per donar una idea de la magnitud del problema, l'any 2003 es van cremar 7.409 has de boscos a Catalunya; el 1998, 13.714 has; i el 1994, 62.575 has. Aquestes dades no inclouen els matollars ni els herbassars; en cas de considerar-los, parlaríem de xifres encara més elevades. Cal posar de manifest clarament la responsabilitat humana en el problema dels incendis forestals: des de l'any 1994, el 77% dels incendis a Catalunya han tingut origen en activitats o negligències humanes.

En el cas de la finca Pinya de Rosa de Blanes, es pot afirmar que bona part de la seva superfície està ocupada per un bosc jove que ha colonitzat antigues feixes de conreu. A més a més, cal afegir un altre element condicionant i particular d'aquesta propietat: la creació del jardí botànic tropical a finals dels anys quaranta i l'ús residencial de la finca, localitzada en un indret privilegiat de la Costa Brava. Així doncs, estem parlant d'un bosc amb una clara influència humana en el seu desenvolupament i, com gran part dels boscos de Catalunya, sotmès a un elevat risc d'incendi forestal que en aquest sector litoral pren especial rellevància si tenim en compte que es tracta d'un espai fortament urbanitzat i amb una elevada freqüentació.

Tots els professionals forestals estem d'acord que la gestió forestal és la millor eina de prevenció d'incendis. La gestió forestal hauria de permetre realitzar treballs al bosc de forma periòdica, creant com a conseqüència discontinuïtats i paisatges en mosaic, en contra de la matriu contínua de combustibles actual.

En conseqüència, i si volem protegir els nostres boscos de grans incendis forestals, hem de realitzar una gestió encaminada a evitar l'inici del foc i a assolir estructures i càrregues de combustible que no facilitin el progrés dels incendis i que permetin el seu atac pels cossos d'extinció. Renunciar a aquesta gestió implica renunciar a la nostra responsabilitat en la creació del problema i també en la seva solució.

Per altra banda, no es pot obviar que l'existència del paratge natural d'interès nacional, del qual forma part la finca de Pinya de Rosa, ha estat un dels aspectes fonamentals per desacreditar amb virulència la realització dels treballs. En aquest sentit, cal precisar que els treballs forestals no són incompatibles amb la protecció d'aquest paratge, que es fonamenta en uns valors paisatgístics i culturals que no s'han alterat.

Per últim, i davant de les percepcions tremendistes que sovintegen en relació als treballs forestals, hem de recordar que les actuacions humanes s'han de ponderar en una escala temporal i espacial adequada, la qual permet relativitzar els impactes i valorar-los en la seva justa mesura.