Última oportunitat per a la justícia climàtica

Sovint la història ens permet d'especular sobre el que realment va succeir. Però en la Cimera del Clima de l'ONU del proper desembre a Copenhaguen, això segur que no passarà. Les actes estaran ben documentades perquè les generacions futures puguin jutjar el nostre lideratge polític i el nostre sentit de la solidaritat.

Aquesta setmana, la presidència sueca de la UE reuneix els ministres de Medi Ambient i Energia a Åre, Suècia, per debatre els reptes de Copenhaguen i la manera de crear una economia ecoeficient a la Unió Europea.

El govern de Suècia ha encarregat, com a base del debat, l'informe: Una economia europea ecoeficient: gestionar el clima, l'energia i la competitivitat. Bàsicament, l'informe verifica la teoria centenària de Joseph Schumpeter, que afirma que els que inverteixin en innovació tecnològica seran els guanyadors del futur. Alhora, no podrem crear una economia ecoeficient a escala global si no garantim, també, la justícia climàtica.

Aconseguir la justícia climàtica vol dir trobar eines i estratègies innovadores que puguin promoure la competitivitat europea i la prosperitat global, tot reduint els efectes del canvi climàtic. Vol dir explotar el potencial de les tecnologies ecològiques, invertir en investigació per desenvolupar aquestes tecnologies i invertir en educació per formar els científics i inventors del futur. Vol dir justícia social i igualtat de gènere. Vol dir treballar per un comerç mundial més just i reformar els sistemes financers perquè serveixin les persones en comptes dels mercats. I també vol dir fer servir el talent i l'energia de tothom, des de polítics i ONG fins a empreses i sindicats, homes i dones.

Aquest és l'objectiu de la Iniciativa Camí de Copenhaguen que copresidim: garantir que s'escoltin més veus en les negociacions sobre el clima. Després de prop de dos anys de debat, la iniciativa ha determinat tres temes que cal abordar si volem aconseguir la justícia climàtica:

En primer lloc, no hi ha dubte que els més pobres, que són els menys responsables de la situació, seran també els més vulnerables i els més exposats al canvi climàtic. S'estima que, en el millor dels casos, només es disposa de l'1 per cent dels recursos necessaris per a l'adaptació d'aquests països. Per tant, Copenhaguen ha d'aconseguir un acord global basat en les necessitats socials i de desenvolupament, el repartiment de la càrrega i el principi de qui contamina paga. Aquests principis han de quedar reflectits en uns recursos financers addicionals per compensar els països en desenvolupament i garantir-ne l'adaptació.

En segon lloc, els països desenvolupats han d'assumir el lideratge a l'hora de reduir les seves emissions. També cal garantir el desenvolupament de tecnologies netes i assegurar els recursos perquè els països en vies de desenvolupament les adoptin.

En tercer lloc, els governs han de reconèixer que la crisi econòmica actual és una oportunitat fabulosa de fer realitat el canvi que necessitem. La inversió en tecnologies ecològiques, infraestructures i energies renovables és una manera sostenible d'estimular l'economia, crear nous llocs de treball, millorar la qualitat de vida i assumir una responsabilitat global.

La Conferència sobre el Clima de l'ONU que se celebrarà a Copenhaguen representa probablement l'última oportunitat a nivell mundial de controlar el canvi climàtic abans no sigui massa tard. Al G8 celebrat a Itàlia es va afirmar clarament que la justícia climàtica serà el factor decisiu. Es van fer avenços importants, però també va ser decebedora la manca d'objectius ambiciosos de reducció d'emissions i de compromisos financers.

Els països desenvolupats han de concedir recursos addicionals i s'han de comprometre a efectuar reduccions d'emissions clares, ambicioses i vinculants. A Copenhaguen s'espera aconseguir que s'estableixi una reducció de les emissions del 40% fins a l'any 2020, i que es concedeixin 150.000 milions d'euros a l'any per als països en desenvolupament.

Copenhaguen ha de ser el final i el començament. Quan els historiadors analitzin el que va passar a Copenhaguen, hauran de poder dir que va marcar el final de les promeses buides i l'inici d'un canvi fonamental. Esperem que la història mostri que la nostra generació no va decebre els nostres fills sinó que, ans al contrari, va tenir el coratge d'adoptar un lideratge visionari i la voluntat d'aconseguir l'èxit.