L'aigua que gastem i l'aigua que bevem

La calor d'aquests dies ens fa ser més conscients que l'aigua és essencial. Per la set, per refrescar-nos i, al camp, per produir aliments. Cal que fem un consum moderat d'aigua, perquè és un bé escàs i cada vegada ho serà més, però quan carreguem el mort de l'escassetat d'aigua al consum que en fa l'agricultura, no valorem prou que aquesta aigua ens arriba en forma d'aliments i, que de fet, en gran part l'acabem ingerint (el component majoritari de les fruites i les verdures és aigua). Caldria recordar a l'exquisida Unió Europea, ara que tenim polèmica amb el canal Segarra-Garrigues, que algunes aus deuen ser importants, però que l'agricultura i els pagesos també, i produir més aliments a Catalunya ens pot estalviar anar-los a buscar més lluny, amb la qual cosa contribuirem a l'equilibri ecològic en fer menys despeses de transport i de combustible. Això no ha de fer oblidar que l'agricultura ha de regar seguint tècniques estalviadores d'aigua. Com també les indústries, que en fan servir molta per refrigerar, rentar, preparar begudes, etcètera. A molts els agrada el vidre per envasar líquids i perquè les ampolles són reutilitzables, i això sembla que contribueix al rebregat concepte de sostenibilitat, però us heu parat a pensar la quantitat d'aigua que es gasta per rentar i esbandir les ampolles per garantir que estan en les degudes condicions higièniques per tornar-les a fer servir? I si no és així, què en fem, del vidre? A més, el vidre pesa i transportar-lo requereix més despesa energètica que transportar plàstic. Què és més car des del punt de vista mediambiental, el vidre que cal rentar o el plàstic que cal incinerar o reciclar? Les coses no són senzilles i cal avaluar amb rigor què convé segons les circumstàncies.

L'aigua més propera és la del consum domèstic: de l'aixeta o embotellada. Una variant és l'aigua de l'aixeta tractada amb filtres o depuradors domèstics, darrerament molt anunciats. El consum d'aigua envasada per beure és creixent, la qual cosa s'associa a l'augment del nivell de vida i a la creença que és més segura i millor per a la salut que la de l'aixeta. Aquesta idea de les limitacions de l'aigua de subministrament és aprofitada a vegades pels que promouen aquests tractaments domèstics, els quals afirmen que l'aigua de l'aixeta té mal gust, fa mala olor, que és tèrbola, que no va bé per cuinar els aliments, i li atribueixen un cúmul de defectes més que no responen a la realitat. El menys que es pot dir és que aquesta és una publicitat esbiaixada. L'aigua de l'aixeta, per raons òbvies de seguretat pública, és el producte alimentós més controlat i, llevat d'excepcions, és perfectament adient per beure i cuinar. Les accions d'aquests depuradors domèstiques són la repetició, de fet supèrflua, del que ja fan les plantes potabilitzadores o dessalinitzadores, per cert, amb més controls dels que es poden fer a casa. Cadascú pot fer el que vulgui, però necessaris només ho són en casos molt determinats. Entre altres coses eliminen el clor i optimitzen l'olor i el gust, però això també ho podem fer a casa posant l'aigua en un gerro obert així que surt de l'aixeta, deixant-la reposar i posant-la a la nevera. Pel que fa a l'alternativa aigua de l'aixeta/aigua embotellada, als Estats Units ja fa un temps s'ha generat un moviment en pro de l'aigua de l'aixeta amb l'argument que la primera no necessita envasos i l'altra sí, i els envasos són sempre un problema mediambiental. Haureu observat que alguna marca d'aigües ja fa una publicitat que destaca que els seus envasos són de material reciclat i reciclable. Però l'agua amb gas, si més no, necessita ampolles.

Tant l'aigua de l'aixeta com les minerals embotellades no són aigua pura o destil·lada. Aquesta seria insípida i no prou adient per a l'aparell digestiu. Les aigües embotellades són aigües minerals perquè porten minerals dissolts (sodi, potassi, calci, magnesi, bicarbonats, sulfats...) que els donen les seves característiques de tast i saludables. Cal precisar que les propietats saludables són força moderades i no cal mitificar-les. El calci ens pot servir d'exemple. Moltes aigües en porten, la de l'aixeta també perquè de fet també és mineral. El calci és essencial per a l'organisme. Va bé per als ossos i fins i tot per a l'aparell cardiovascular. És a dir, aquesta calç que ens entestem a eliminar per no afectar les canonades ni la rentadora ens va bé pel cos. Decidir, amb coneixement de causa, quina aigua volem és complex. Sense opcions radicals, totes les aigües poden fer el seu paper. Si em permeteu forçar una màxima filosòfica, beure és escollir.