opinió

Què és l'inconscient?

Estic segur que tothom ha escoltat i emprat el mot «inconscient» més d'un cop. Frases com ara les que segueixen són d'allò més habitual: «Ho vaig fer inconscientment», «M'ha traït l'inconscient», «Ho he dit inconscientment», etcètera. Us adonareu que cap on apunten aquestes frases és a l'equívoc. No ho volia fer, però en contra de la meva voluntat, em va sortir així. Volia amagar tal o qual fet però allò que he mostrat és tot just allò que volia sostreure. Pretenia dir tal cosa i vet aquí que n'he dit tal altra. La presència de l'inconscient en la llengua col·loquial mostra fins a quin punt és vigent el concepte central de la psicoanàlisi. Allò que potser no sap tanta gent és que l'inconscient constitueix el gran descobriment freudià. El concepte d'inconscient no és senzill. El mateix Freud el va estar revisant durant tota la seva vida. Jacques Lacan el va reprendre i va fer un pas de gegant en formular que «l'inconscient està estructurat com un llenguatge», un axioma que va marcar la primera etapa de la seva ensenyança. Es tracta, en qualsevol cas, d'un concepte fonamental per a la psicoanàlisi, allò que la ciència en diria l'objecte d'estudi. El fotut del cas és que l'inconscient és immaterial, intangible, no es pot mesurar ni observar amb el microscopi i no deixa marques en els solcs cerebrals. L'única manera d'accedir-hi és a través dels seus efectes i conseqüències, allò que els psicoanalistes coneixem com a formacions de l'inconscient. Si heu arribat fins aquest punt us recomano que prosseguiu; la part més feixuga ja l'hem deixada enrere. Tanmateix, us suggereixo que agafeu llapis i paper, és molt possible que durant la lectura us vinguin records viscuts, i si és així anoteu-los i analitzeu-los; teniu tot l'estiu per endavant. No heu oblidat mai alguna cosa? Oblideu les claus amb una certa freqüència? Quan això succeeix és sempre en una hora determinada? Quan aneu a treballar, potser? Els oblits constitueixen una de les vies d'accés a l'inconscient. Deixar-se una cosa en un lloc podria interpretar-se, posem per cas, com el desig inconscient de tornar-hi. No trobar les claus del cotxe quan hem d'anar a la feina és l'evidència de les ganes que tenim d'anar a treballar. Els motius inconscients dels oblits, tal i com ens mostren les anàlisis, poden ser molt sofisticats. En qualsevol cas, hi ha oblits i oblits, més val no oblidar-ho. Una altra de les formacions de l'inconscient són el que anomenem els actes fallats. Sortia de la feina per anar cap a casa i m'he adonat que caminava en direcció contrària. Anava a trucar a ma mare i he marcat el telèfon de la sogra. He pagat amb un bitllet de cinquanta pensant-me que era un de vint. No he recordat anar a buscar el meu fill a l'escola... Tots aquests actes i oblits només cobren sentit quan el pacient els associa amb altres històries i moments de la seva vida. Si no es fa aquest treball la cosa es queda en pura anècdota. Unes de les formacions de l'inconscient més divertides i fàcilment observables són els lapsus linguae. Ara mateix recordo el d'un conseller que en el moment de prendre possessió del seu càrrec va dir: «Dinamitaré els serveis socials de la infància», en comptes de «dinamitzaré»; una veritable declaració d'intencions. O el d'un jove alumne que en referir-se al pèl púbic deia «pèl públic». En què devia pensar? Els lapsus són equivocacions d'aquell qui parla, però, per poc que ens aturem a pensar-hi, la veritat s'hi escola. Tant és així que més d'una vegada us haureu posat vermells en protagonitzar-ne algun de compromès. Una altra via d'accés a l'inconscient, la via règia, la constitueixen els somnis, que, tal com Freud ens va ensenyar, són realitzacions de desigs. Teniu algun somni recurrent? Agradable? Angoixant? Un col·lega relata que una pacient havia somniat que estava immòbil i paralitzada per la por que una serp que tenia enroscada al coll li piqués l'ull dret. L'ull dret?, va repetir-li l'analista a la manera de pregunta. La pacient ho pot associar aleshores amb el fet que el seu pare sempre li deia que era el seu ull dret i també amb una sèrie de records d'abusos soferts a la llar que la deixaven immòbil i paralitzada. El somni revela, en aquest cas, una història infantil traumàtica pendent d'elaboració i resolució. Un punt i a part, en el camp de les formacions de l'inconscient, el constitueixen els acudits. Els que s'escolten i fan riure i, molt especialment, els que s'expliquen a la consulta de l'analista. No és gens estrany que l'acudit que s'explica tingui a veure amb el motiu de la demanda d'anàlisi. En qualsevol cas l'acudit és un efecte, una formació de l'inconscient en què aquell qui el relata s'hi projecta. A través de l'acudit i les bromes, l'analista accedeix al coneixement del seu analitzant. Per acabar em referiré necessàriament a allò que més incomoda i molesta: el símptoma. A diferència de les altres manifestacions de l'inconscient descrites, en el símptoma hi trobem la permanència i la repetició en el decurs del temps. En uns casos és l'insomni, en d'altres l'angoixa, la fòbia, l'hipocondria, l'anorèxia, el vertigen, la depressió, l'apatia o la desgana. El malestar associat als símptomes és impossible d'evitar, és el preu que paguem per ser humans i, com diu un amic, pel privilegi de ser neuròtics.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.