plaça major
Cap a on va Hondures?
L'alineament d'Hondures amb la Veneçuela de Chávez. Això és el que, al capdavall, s'estaria discutint
Ja fa un mes que el president d'Hondures, Manuel Zelaya, va ser deposat del poder per uns escamots d'elits i expulsat del país. A Hondures, una república presidencialista, el president de l'estat exerceix el poder executiu i té per funció dirigir la política general de l'estat, representar-lo, vetar o sancionar les lleis sorgides del Congrés, i dirigir les relacions internacionals. En els dies següents, detractors i defensors de Zelaya es van enfrontar en una discussió sobre la legalitat de tal acte.
Els defensors del president van posar èmfasi en la seva detenció i expulsió; i, en gran part, van guanyar la primera partida en aconseguir que l'Organització d'Estats Americans, la Unió Europea i bona part de la premsa internacional, qualifiqués el fet de «cop militar» des del primer moment. Però els detractors del president han insistit que els militars actuaven seguint una ordre del Tribunal Suprem, que totes les institucions polítiques i judicials hondurenyes han continuat funcionant amb normalitat, i que el substitut de Zelaya, Roberto Micheletti, és un home del seu mateix partit, el Partido Liberal. Vist des d'aquesta perspectiva, el cop no seria sinó una defensa de la democràcia ja que Zelaya estava fent esforços per perpetuar-se en el poder, una possibilitat que la constitució hondurenya vigent prohibeix expressament.
Més enllà d'aquestes disputes constitucionalistes –per a la comprensió de les quals s'ha de ser expert en el tema– una altra qüestió va aflorar de seguida en articles i fòrums d'opinió: l'alineament d'Hondures amb la Veneçuela de Chávez. Això és el que, al capdavall, s'estaria discutint –o almenys, així ho han interpretat molts i així ho estan vivint, sobretot a Hondures mateix–. Si Zelaya pot comptar, almenys aparentment, amb les institucions internacionals, influents sectors americans han mostrat la seva aprovació per Micheletti –per exemple, The Wall Street Journal–. Obama, ben al contrari, va condemnar el cop assegurant que no es tornaria a un «passat negre», però la seva administració no sembla gaire contenta amb la teatralitat amb què està actuant Zelaya. A Hondures hi ha divisió de parers. I els dies passen i les negociacions s'estanquen. Fins a on arribarà un bloqueig econòmic que afecta tant la mateixa Hondures com els països veïns? Cap a on va Hondures?
(*) Professor d'història contemporània a la Universitat de Girona)
