de set en set
Los Pinares
De la mort de 21 persones en va sortir la idea de crear un cos de bombers professional
A vegades es necessita una gran desgràcia perquè germini una bona idea. Demà farà trenta anys de l'incendi a Los Pinares, que és com en dèiem llavors de la urbanització de Lloret de Mar on van morir 21 persones que fugien espantades d'un gran foc i van quedar atrapades en una mena de cul-de-sac. Vint-i-una vides truncades, entre elles les de diversos nens. Hi va haver un procés judicial que va durar anys i panys i es va prendre una certa consciència que hi havia moltes, massa, urbanitzacions al territori deixades de la mà de Déu i en les qual es podia repetir una desgràcia d'aquell tipus. No m'atreviria, trenta anys després, a dir que tot està igual perquè s'han fet algunes passes endavant, però tampoc no m'atreviria a afirmar que totes elles tenen les condicions que haurien de tenir i que mai més no passarà una cosa igual.
La bona idea que va germinar va ser la creació d'un cos de bombers professional impulsat per la Diputació de Girona, que llavors presidia Joan Vidal i Gayolà. Va anar immediatament per feina i un mes més tard s'encarregava a Toni Güell, un jove enginyer de monts, que va fer una feina excepcional. Vuit mesos després es presentaven els primers camions i aquells cossos dependents d'alguns ajuntaments havien donat pas a un cos de bombers que ha fet molta feina. Vidal i Gayolà ja no era president de la Diputació. Era el primer conseller de Governació de Pujol, i la creació d'un cos de bombers a escala de tot Catalunya va ser un dels seus primers objectius. Trenta anys després d'aquell gran incendi tenim un magnífic cos de bombers. La coordinació era imprescindible, però s'ha passat a una centralització excessiva que fa que les decisions es prenguin lluny del territori i siguin menys efectives. Però tot i així, recordant els morts, cal pensar que de la desgràcia en va sortir alguna cosa bona.
