l'apuntador

La mort no ens fa tots iguals

Els morts per accident s'han convertit en una dada estadística

El desplegament mediàtic per la mort sobtada d'un jugador del RCD Espanyol, tant en mitjans de comunicació públics com en els privats, em fa témer que alguna cosa no acaba de funcionar en el sistema de valors que entre tots, mitjans i societat, estem construint. La vella dita segons la qual «la mort ens fa tos iguals» cal posar-la en entredit en aquests inicis del segle XXI. No vull fer demagògia i explicar que el mateix dia que moria el futbolista català, al món es van produir milers de morts sobre les quals no se n'ha fet ni se'n farà mai cap esment en els mitjans de comunicació. Segurament, per informar sobre els morts caldria un canal temàtic de 24 hores i encara no se'n donaria l'abast. Però sense haver de recórrer als morts en tot l'àmbit mundial, el mateix dissabte que moria el futbolista van morir altres joves, d'una edat similar, en accident de cotxe a les carreteres catalanes. Els morts per accident s'han convertit de fa temps en una dada estadística més que en una notícia. Les agendes dels mitjans de comunicació tenen molt clara la importància dels morts per decidir quin tractament mereixen; és a dir, que s'imposen els criteris subjectius i, sobretot, les audiències. El fet que el futbolista morís en dissabte i en pretemporada, quan hi ha més sequera informativa (no només en els programes esportius, sinó també en els d'informació general) ha actuat de multiplicador mediàtic. Algú s'ha preguntat si s'haurien dedicat tants minuts a la mort del futbolista si aquesta notícia s'hagués hagut de repartir el temps amb els resultats d'una jornada qualsevol de lliga o d'una eliminatòria de Champions? O si s'hi haurien dedicat tants minuts si la notícia no hagués coincidit amb les vacances dels polítics i dels governs i dels parlaments? És més, en vida, al futbolista que ha mort se li dedicaven molts menys minuts d'informació, proporcionalment, que a altres jugadors, entrenador o president del seu club. Tot plegat, crea una certa sensació de desequilibri mediàtic i de curt terminisme. Fa una setmana va morir Jordi Sabater Pi, i el ressò mediàtic de la seva mort va ser infinitament inferior al del futbolista. Sabater Pi només era un científic. M'he entretingut a buscar a l'agregador Google (en català) quantes referències hi havia ahir sobre el científic, i me n'han sortit 37.900. A continuació he buscat les referències al futbolista, i me n'han sortit 109.000. L'escala de valors que estem construint sembla clara: un a tres (sense tenir en compte el reconeixement a nivell mundial del científic i del futbolista en qüestió).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.