la tribuna
El cor de la crisi municipal
Després d'haver patit una angina de pit i d'haver estat sotmès a diverses proves, l'alcalde de Palafolls i metge passa revista a una situació que el preocupa d'una manera especial: el mal finançament dels municipis
És evident que la crisi passarà, però l'estructura econòmica anterior dels municipis no tornarà mai més, que s'ha acabat la il·lusió que havíem resolt el problema del finançament perquè érem rics i creixíem sense parar
Sentir com un catèter s'introdueix per l'artèria radial del braç dret i avança per la caròtide fins al cor, és una experiència estranya. Si també ho veus pel monitor t'acolloneixes, però després endollen el contrast que et dóna un calor gran per tot el cos que sembla voler sortir pel cul, i avisant-te et tornen els dolors anginosos quan treballen sobre la ferida. És una gimcana per a masoques. Per sort varen trobar la lesió de l'artèria coronària ascendent i posant-li un stent van aixafar l'ateroma sobre l'endoteli del vas.
Sortint del quiròfan amb un subidon de sang al ventricle i de gran felicitat –de moment tinc vida per córrer–, família, amics, la gent que et trobes pel carrer, tots molt pesats amb la mateixa cantilena: «Ara cal portar-se bé!», i van per barris: no fumar, guerra al colesterol, a l'excés de treball, cap emoció. Ho tenim negre els del club del moll.
Superat l'entrebanc i ja convertit en un supervivent, cal tornar a la feina i l'Ajuntament espera, per acabar l'any com es pugui i preparar els pressupostos del 2010 que caldrà tornar a reduir un 15% més. Però per on i fins quan...
És evident que la crisi passarà, però l'estructura econòmica anterior dels municipis no tornarà mai més, que s'ha acabat la il·lusió que havíem resolt el problema del finançament perquè érem rics i creixíem sense parar, sense fer res més que apuntar-nos a la bombolla urbanística. Tots ho criticàvem, però cap governant no s'hi ha oposat, possibilitant perversament que en 30 anys no s'hagin fet els deures.
Companys del Consell Comarcal em deien l'altre dia que el que hem de fer els alcaldes és gestionar bé, i posaven d'exemple la compra agregada, la racionalització salarial o nous ingressos com convertir les teulades dels edificis públics en un immens suport per a les plaques d'energia solar... Semblaria que els que demanem canvis polítics no sabem gestionar i protestem perquè estem arruïnats –la veritat és que a dia d'avui l'Ajuntament de Palafolls té un 6% d'endeutament– i el que és més greu dir: que l'àmbit municipal no és per fer política. En aquest cas caldria al front dels ajuntaments uns gestors amb màsters de la cosa (ESADE, per exemple) i no representants del poble analfabets.
Però com que alguns som tossuts de mena, hem viscut la transició democràtica, creiem que els canvis són sempre possibles, continuem amb la murga i les propostes concretes.
En primer lloc cal que els ajuntaments deixin de pagar impostos com l'IVA, per la seva condició d'Estat. Tanmateix, cal que paguin els que no ho fan, com l'IBI o els permisos d'obres i activitats de les autopistes, o altres prebendes de les empreses elèctriques i serveis varis, fins i tot la banca, que ens tenen a tots plegats segrestats. Sembla prioritari que abans de rebre almoines, es regularitzin comportaments.
En segon lloc cal que aquelles funcions impròpies que fan els ajuntaments, calculades en un 30% del pressupost (educació, sanitat, transport, cultura, etcètera), es continuïn fent si són necessàries i pel principi de proximitat, però siguin compensades per les comunitats autonòmiques que en tenen les competències. En aquesta revisió de tot el finançament local, també caldria valorar la rendibilitat de les estructures intermèdies: consells comarcals, diputacions o altres que ens tracten com criatures i resten ingressos al ajuntaments.
Per fi mantenint les competències autonòmiques urbanístiques –els ajuntaments sense control seríem capaços de desgavellar encara més el territori– i naturalment la sagrada propietat del sòl, els municipis haurien de beneficiar-se prioritàriament de la requalificació urbanística quan torni, per ser qui possibilita la creació dels serveis bàsics i en definitiva de la plusvàlua i el creixement de la ciutat. Es controlaria el preu del sòl, es finançaria els ens locals i desapareixeria la corrupció. Això ja ho deia Prat de la Riba.
A l'edat mitjana, els remences van aixecar-se contra els senyors feudals ajudats pel rei, buscant allunyar i amortir els abusos del poder. Ser el govern més a prop del ciutadà no és garantia de llibertat ni justícia.
