Córrer pel passeig de Mar

Al pic de les vacances, a primera hora del matí, i també al vespre, el passeig de Mar s'omple de gent que corre. Veig que cada any s'incrementa el nombre de corredors, amb gent de tota edat, complexió i estil. Però jo pregunto, per què tothom va a córrer pel passeig i no per altres indrets? Encuriosit per aquest fet sociològic, fa dies que m'hi he afegit com un practicant més i he efectuat una enquesta entre els corredors que podia empaitar, demanant que, entre esbufec i esbufec, contestessin la pregunta: per què pel passeig? Les respostes obtingudes en aquest treball de camp, o de passeig, de nul valor científic, es poden resumir en: «per veure el mar» (25%), «perquè hi ha ambient» (25%), no m'entén/no contesta (15%), «no conec altres llocs» (12 %), «no hi fa tanta calor» (10%), «em queda a la vora» (10%), «no entreno pas, és que arribo tard» (1%), «perdoni, no accepto publicitat de cap mena» (1%) i «per no trobar-me paios com tu» (1%). Deixant de banda l'exabrupte de la darrera resposta, absolutament injustificat si tenim en compte l'amabilitat de l'enquestador, constato que el corredor és persona cordial i positiva, i la principal conclusió a què arribo sobre la seva addicció a utilitzar el passeig com a pista d'entrenament és senzillament que li agrada compartir l'esforç, veure'n d'altres i ser vist, esbufegar, gaudir i patir en col·lectivitat. A l'entrada del tercer mil·lenni els individus de l'espècie humana correm no pas rere les peces de cacera, com antany, sinó perseguint el benestar físic. Demostrem a més que som essencialment sociables i intel·ligents, perquè córrer és la forma més senzilla i natural de fer salut i de mantenir-se en forma, la més econòmica i la de menys impacte pel medi. Els corredors del passeig de Mar em fan sentir optimista amb vista al futur. Que es segueixin multiplicant és un bon auguri.