Un nyu en una discoteca

Hi ha un conte de Sergi Pàmies que retrata molt bé, més enllà de la broma aparent, la desarticulació social que patim. Un nyu es presenta en una discoteca; a l'entrada el deixen passar pensant que és cosa de l'organització. Els clients se'l miren, o fingeixen no mirar-lo, amb la indiferència del qui no es sorprèn de res, i especulen sobre quin vernissatge o quina festa han preparat per avui. Fins i tot algú prova d'entaular-hi conversa, tot i que la bèstia, previsiblement, és de poques paraules. El cas és que ningú no vol caure en la vulgaritat d'estranyar-se que hi hagi un nyu en una discoteca. Semblantment avui dia, en general, sí que ens estranyem de moltes coses, però optem per callar, no fos cas que ens acusessin d'intolerants. Estan fallant les defenses racionals que ens passàvem de pares a fills, hem perdut les conviccions que antany ens feien aprovar o censurar conductes, ha desaparegut el costum com a font del Dret, i de cap manera un reglament municipal podria substituir-lo. Ara, qualsevol irresponsable pot passejar-se per llocs públics en calçotets o sense, i és la gent sensata que encara resta que es veu en un bull per argumentar que a això no s'hi val. Ara, un pagès dispara a l'aire per fer fora uns lladres de casa seva, i són els lladres que el porten a judici. Ara, els immigrants il·legals no són deportats al seu lloc d'origen sinó desplaçats internament on el seu «impacte visual generi menys alarma social», que sol ser Barcelona. I això es fa d'acord amb, o sense vulnerar el marc jurídic; per tant, ens hem dotat d'un munt de lleis absurdes i d'unes autoritats que són reis d'un carnaval que dura tot l'any. Quan començarem a dir què pensem de tot plegat?