Dònuts

Potser governar, aquí i allà, no sigui altra cosa que ser capaç de persuadir els pessimistes que no n'hi havia per tant. El problema és que el que governa tendeix a la lectura optimista de la realitat i el que es troba a l'oposició acaba practicant el catastrofisme. El que mana vol pensar que som al millor dels mons possibles i el que no pot manar descobreix una inesperada vocació de profeta. De profeta de calamitats. A Catalunya, per no anar més lluny, hem gastat dos anys en especulacions sobre si el finançament seria o no seria satisfactori. N'hi ha que ho van apostar tot que això seria el gran fiasco. Ara resulta que s'ha imposat la idea que Déu n'hi do i que qui no es conforma és perquè no vol. Dos anys d'especulacions, discussions i debats enrevessats que ara ja –o això sembla– han quedat perfectament arxivats. I de què parlarem ara? No cal patir. Tenim la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que –sense existir– ja té qui l'aprova o la condemna. Governants i oposicions ja estan en la lluita habitual per agafar la pole position en la carrera per ser els capdavanters de la bona nova o els anunciadors del desastre total. I després vindrà la feinada d'explicar que no ha passat exactament el que vaig predir però ha passat el que havia de passar. Ja se sap que el polític per excel·lència és un ésser humà dotat de la capacitat de no dir mai mentides i de no dir mai la veritat. La cosa té el seu mèrit. I no cal alarmar-se. Només cal decidir si es milita amb els pessimistes o amb els optimistes. No hi ha més joc. Si fan la prova del dònut potser descobriran la seva autèntica vocació. Què veuen realment quan veuen un dònut? Una circumferència o un forat? Un cop obtingut el resultat ja estaran preparats per afrontar la sentència del Constitucional quan arribi. Sigui quina sigui la sentència, és molt probable que, si són dels que davant d'un dònut senten el vertigen dels forats sense fons, els costi trobar-la acceptable. Si, en canvi, un dònut els evoca la plenitud rodona de les circumferències segurament els semblarà prou raonable.