la tribuna

Fer passar bou per bèstia grossa

No es donen els requisits democràtics per considerar el que es vol fer a Arenys de Munt com una consulta o un procés reglat

Fer bullir l'olla és comprensible, però d'aquí a fer passar bou per bèstia grossa n'hi ha un bon tros

Enguany, la recurrent febrada nacionalista que acompanya la commemoració de l'Onze de Setembre es diu «referèndum» a Arenys de Munt.

Sí, he escrit referèndum entre cometes per indicar que malgrat el nom no és el que s'entén realment com a tal en la teoria i la pràctica política.

A veure, una entitat de la localitat denominada Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (Mapa), que desconec si té personalitat jurídica (potser sí, potser no), decideix preguntar als seus conciutadans una qüestió relativa a la independència de Catalunya.

Bé, res a dir. De preguntes, implícites o explícites, en públic o en privat, de particulars o d'entitats (siguin o no persones jurídiques o tot el contrari), a la societat avui i d'aquí, a les d'abans i d'arreu, sempre n'hi ha hagut, sempre se n'han fet.

Quina conseqüència té aquesta mena d'accions? De jurídica, cap ni una. De creació d'opinió i de fer bullir l'olla de qui les fa, doncs, més o menys. Per exemple, els diaris pregunten: «Creu, o desitja vostè, que el Barça torni a fer el triplet aquest any?» –«Oh, i tant!», seria la resposta quasi unànime dels que contestessin. Ara, d'aquí que això es produeixi en realitat, vés a saber! Cal jugar molts partits i guanyar-ne més que els adversaris.

Però resulta que el ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt s'hi fica pel mig i en sessió plenària pren un acord per majoria (és a dir, fa un acte administratiu) sobre aquella pregunta del Mapa fins a aquell moment privada.

Desconec la literalitat de l'acord municipal. Tampoc és rellevant per a la meva argumentació. Podria ser que sols doni suport material a la realització de la consulta que fa una entitat de la seva localitat, o pot ser que assumeixi i faci seva la consulta posant-se en el lloc de l'entitat.

En el primer cas ens trobem davant d'un problema de gestió dels recursos públics locals cedits a particulars en forma de personal i de serveis (edificis, neteja, llum, instal·lacions...) que en virtut de l'autonomia municipal ja en donaran compte, ja en seran responsables, davant dels seus ciutadans/es, que són els que nodreixen les seves arques. Tothom se'ls gasta com vol i creu i després els electors ja ho valoraran. Sóc conscient que en aquest cas estic obviant aspectes jurídics importants, però en què ara no vull entrar. Ho continuo deixant en l'àmbit d'una consulta privada amb tot el que comporta com a conseqüència: res, foc d'encenalls amb l'ajut públic (per cert, n'hi ha tant d'això...).

En el segon cas, l'Ajuntament assumeix la consulta directament. Ep! Això ja és una altra cosa. Ens trobem davant d'un acte administratiu que és nul de ple dret ja que qui el pren no té competències per prendre'l.

Però és que, a més, i aquí comença l'enredada que es vol fer a la ciutadania, no es donen, perquè no es poden donar, els requisits democràtics, reitero, democràtics, d'una consulta o d'un procés que ha de ser reglat, que no pot ser discrecional. A veure, a tall d'exemple, qui nomena els components de les meses de la consulta? Quin cens es fa servir? (Compte, amic Móra, que aquí pots agafar-te els dits i fer-te mal) Qui fa el control de l'acció de lliurar les respostes? Com es garanteix el recompte i els resultats? No, no em digueu que tot es farà bé i de bona fe. En els procediments democràtics aquests conceptes angelicals no existeixen. Existeixen requisits públics refrenats pels òrgans de les institucions competents per prendre'ls. I els ajuntaments no n'estan, de capacitats.

A partit d'aquí, tota la resta són bombolles de sabó, molt boniques i que no serveixen de res. Alegren el panorama dels qui les miren i res més.

Ja entenc el neguit i la frisança dels que tenen respectables idees sobre el tema de la independència de Catalunya (i sobre d'altres temes). Jo també en tinc sobre altres temes i em trobo en la mateixa situació i per superar-la estic en la lluita política). Però aquesta gent ha d'entendre que ha de cercar les fórmules per fer que les seves idees siguin no solament respectades (que ja ho són) sinó acceptades, ampliament acceptades, a través de les institucions pertinents. Cal recordar que Adolfo Suárez va portar els procuradors franquistes a fer-se el harakiri per començar legalment la transició democràtica que d'altra manera no hauria pogut produir-se?

Que per això han d'anar fent bullir l'olla, és perfectament comprensible i plenament legal i legítim en una societat lliure. Ara, d'aquí a fer-nos passar bou per bèstia grossa n'hi ha un bon tros. Això no és un referèndum, ara sense cometes, això és un entreteniment i com a tal cal considerar-lo. Que es prenguin un antipirètic per fer baixar la febre els uns, o un antihistamínic per a la urticària els altres, i que covin uns dies de repòs al llit. Després tots ens trobarem millor, estarem més sans.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.