Telèfons i cordills

En Bill Gates va anunciar solemnement fa dos anys que «els telèfons fixos s'acabaran aviat», una classe d'afirmació que es pot fer amb rotunditat sempre que no concretis què vol dir «aviat». Però el cas és que ara la cosa comença a ser veritat. Els telèfons que denominem fixos, els connectats amb cable a la xarxa, han començat a bon ritme el camí cap a la desaparició. Les estadístiques diuen que el mes d'abril passat es van donar de baixa 115.000 línies fixes, 35.000 al maig, 67.000 al juny i 37.000 al juliol. Més aviat que no ens pensem desapareixerà definitivament aquest artefacte que, sense adonar-nos-en, tenia o té un paper central en la vida d'una família. Per això el posàvem, o el posem encara, en un lloc còmode i a l'abast, com a eina o recurs a compartir que és. El cable l'encadena a un punt i això permet escoltar converses dels altres membres de la família, o fins i tot participar-hi espontàniament. Una casa, una família, un aparell de telèfon, una única agenda... Tot això aviat formarà part del passat, perquè baixen els fixos i es disparen els mòbils. Prop de 800.000 números de mòbil nous, s'han donat d'alta només els darrers quatre mesos. Els números de telèfon identifiquen ara una persona i no pas la família i el domicili familiar, de manera que aquest canvi reflecteix també l'evolució de la nostra societat, que gira cada cop més al voltant de l'individu. Al mòbil, hi tenim els nostres contactes, la música o les fotos que preferim, i el personalitzem al nostre gust. Qualsevol corri amb el crit «és per a mi!» fins a un terminal lligat amb una mena de cordill a la paret, quan s'espera una trucada que es vol reservada. Meravellosos mòbils que ens donen tanta llibertat però que, no obstant això, posaran fi a un aparell, a una forma de relacionar-se que, com tot el que es comparteix, no deixava de ser ben entranyable.