La deixadesa i l'egoisme

Els barcelonins hem d'entendre que no ha de resultar gens fàcil d'administrar una gran ciutat com ara la nostra. Això és cert. Però també és cert que als barcelonins –cosa que imagino que deu passar en altres ciutats– ens costa d'entendre la deixadesa i falta de consideració de l'autoritat municipal. Hi ha deixadesa quan els carrers són plens de brutícia vària que triga a ser recollida, quan l'obra pública molesta més del compte per falta de coordinació, quan el soroll ha esdevingut un senyal d'identitat de la ciutat sense que ningú es proposi seriosament d'impedir-ho, quan el transport públic és francament millorable a certes hores del dia i la nit, quan l'ofici més vell del món s'exhibeix impúdicament i les autoritats es descarreguen mútuament la seva responsabilitat. De segur que els lectors afegiran més exemples d'aquesta deixadesa. Una desatenció i una descurança que es tradueix en la falta de consideració vers el ciutadà. I aquí no acaba la cosa si tenim en compte que a l'autoritat municipal li costa molt d'explicar-se. A l'Ajuntament de Barcelona –sempre disposat a vanagloriar-se de tot allò que fa bé– li costa de donar la cara davant les coses que no fa o que fa malament. Una altra falta de consideració vers el ciutadà que es veu accentuada per la displicència i prepotència d'algun càrrec poc dotat per comunicar-se amb la gent. A l'inici, deia que no ha de ser fàcil administrar una gran ciutat com ara Barcelona. D'acord. Però el que no pot ser és que any rere any sorgeixin i tornin a sorgir els mateixos problemes sense que algú no hi posi remei. El que demanaria als polítics municipals –als altres també– és que s'arremanguin i treballin. Els demanaria que ho fessin per egoisme. I és que, si no ho fan, a les pròximes eleccions els trauran del poder que ells tant estimen. L'egoisme dels polítics pot ser la nostra salvació.