La mar, per a tothom?

Darrerament s'ha parlat molt, tant en mitjans de comunicació com a peu de carrer, sobre la reserva d'interès pesquer de les illes Formigues que promou el Ministeri de Medi Ambient. La reserva aniria des de Tamariu fins a Calonge o Sant Feliu de Guíxols. Els dubtes que genera són motiu de moltes especulacions, ja que encara no se sap ben bé quines seran les activitats que s'hi restringiran i quines hi seran permeses.

La idea d'aquesta reserva ve de Palamós, en particular dels pescadors, ja que consideren que les diverses activitats que es produeixen en aquesta zona els perjudiquen. Tot i que, com deia, encara no es coneix el pla d'usos, també hi estan d'acord investigadors científics, per poder fer recerca, i ecologistes.

Qui no hi està tan d'acord, són els responsables de les múltiples activitats que, ben lícitament, també tenen lloc en aquesta zona, ja que, si es pren com a referència altres zones de l'estat on també s'han creat aquestes reserves, es pot preveure que s'hi restringirà la pesca a pulmó, la pesca esportiva (canya, fluixa...) tant des de la costa com des d'embarcacions, també el fondeig d'embarcacions (allò de fer l'aperitiu, banyar-se, pescar, etcètera, en una barqueta fondejada en una cala), es regularan les activitats de submarinisme i potser també tant la navegació com altres limitacions que, tal com ha succeït en altres reserves, podrien imposar-se més endavant. Per aquest motiu, han posat el crit al cel responsables de nàutiques, ports esportius, centres de busseig, camps de boies, i també restaurants, bars i altres serveis turístics, que veuen com es pot reduir la seva activitat de manera dràstica en benefici, bàsicament, del món de la pesca.

Les cambres de comerç de la zona han fet un estudi de totes les activitats econòmiques relacionades amb aquest aspecte i han vist que la pesca artesanal gira anualment, en aquesta zona, uns 12 milions d'euros, mentre que les activitats recreatives, uns 152 milions. També cal saber que hi ha 1.917 llocs de treball en joc, 4,6 euros de despesa indirecta per cada euro gastat en port esportiu i 4,4 llocs de treball indirectes per cada amarratge existent en aquesta zona. Vist això, resulta evident que la proposta inicial no pot anar endavant, ja que es limita el pa de cada dia a molts, per a benefici de pocs. Evidentment, en aquesta zona ja no es viu de la pesca, sinó del turisme de vacances (que, recordem-ho una vegada més, aquí no és el típic turisme de masses, sinó majoritàriament turisme de qualitat que s'estima i respecta el lloc que sol visitar periòdicament). Per tant, sembla lògic que si algun sector s'ha de protegir i fins i tot promocionar, és el que dóna el menjar cada dia a uns quants milers de persones.

Vist tot plegat, sembla que el Ministeri de Medi Ambient ha rectificat una mica, però es prohibirà igualment la pesca submarina, la pesca esportiva (amb canya...) serà limitada a uns quants dies a la setmana i el fondeig a les cales probablement també serà limitat. Finalment no es crearà cap zona de reserva integral (on només s'hagués pogut fer recerca científica i ni tan sols s'hi hagués pogut navegar lliurement), però es crearan dues zones, a les illes Formigues i a les roques dels Ullastres, on les restriccions seran més elevades.

Des que es parla d'aquest tema, n'he sentides de tots colors; alguns comentaris, però, són molt extremistes. Alguns proposen una més gran restricció especialment en bé del medi; parlen molt també de la importància, indiscutible evidentment, de les praderies submarines de posidònia, que les àncores de vaixells fondejats poden malmetre. Cal recordar, però, que darrers estudis afirmen que en aquesta zona la posidònia es troba en condicions entre excel·lents i molt bones. També n'hi ha d'altres a l'extrem oposat, que troben que el que s'hauria de limitar (o fins i tot prohibir, em va dir un) és la pesca professional, que és la que, diuen, malmet el medi marí, uns, amb les xarxes d'arrossegament, que destrossen diàriament el fons del mar per després llençar molts dels organismes capturats, per la mida, pel poc interès gastronòmic o per altres motius; també la pesca artesanal, que captura molts peixos de petita mida i pot ser poc selectiva. També es queixen que les embarcacions porten un cavallatge molt superior al permès, cosa que és sabuda i ningú no hi diu res. D'altra banda, asseguren aquests, la pesca professional massiva deixa sense recursos els submarinistes, que poden contemplar el mateix ser viu una i altra vegada, immersió darrere immersió, però només se'ls pot pescar un sol cop; també, diuen, proporcionen molts més ingressos els pescadors de lleure, que gairebé no pesquen res però fan que es guanyin la vida els que venen estris de pesca, els de les nàutiques, els ports o camps de boies, i fins i tot beneficien les segones residències o els establiments d'allotjament, a canvi de molt poc impacte ambiental. També afirmen que, de la mateixa manera que només es va de cacera per lleure i per a l'alimentació general la major part de carn ve de les granges, al mar també hi hauria d'haver només pesca esportiva (que proporciona feina a molts diversos sectors) i el peix de consum general hauria de venir de l'aqüicultura. A més, afirmen que la pesca professional de la zona repercuteix poc en el mercat, ja que la major part del peix que es consumeix (un 80%, asseguren) ve de fora, de molt lluny. En fi, afirmen que si algú malmet el medi marí, són els pescadors professionals.

No puc estar d'acord amb cap de les dues afirmacions. No trobo que els ecologistes més radicals tinguin raó, perquè hem de poder conviure en harmonia els humans amb els altres organismes de la zona. Tampoc amb els altres extremistes: la pesca professional també dóna feina a un gran, amplíssim, sector i forma part de la nostra cultura, de les nostres tradicions, i segur que és molt important per a la nostra cuina. El que sí que puc assegurar és que el mar no és propietat exclusiva d'uns quants, en viu molta gent, de molts diversos sectors, i cal prendre acords perquè tothom en pugui continuar vivint i alhora es mantinguin els equilibris mediambientals. Entre tots hem de poder trobar el punt just.