L'ofici més vell

Ho deia l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Tenim dies alternatives: prohibir la prostitució o regular-la. No es pot dir més clar, però em sembla que pensar en prohibir una activitat que és considerada –amb una dosi de masclisme considerable– l'ofici més antic del món, és simplement fer volar coloms. Per tant, sembla que només quedaria l'opció de regular-la. Però cal saber com. Ara, si només es tractés de prohibir l'exercici de la prostitució explícita al carrer, en l'espai públic, potser sí que s'hi podria fer alguna cosa.

El que és ridícul és que hagi calgut que un diari de Madrid publiqués unes fotografies dels rodals del mercat de la Boqueria perquè poséssim sobre la taula de l'opinió pública un tema que, des de fa prou anys, preocupa les consciències de molts ciutadans, que ofereix una imatge de degradació i de descontrol difícilment assumible. Ja ho deia el procurador Eduard Tarragona, que el que no diuen els diaris de Madrid no passa, no existeix. Deixar que la premsa de fora ens faci de consciència col·lectiva és una manera d'assumir un alt grau de provincianisme, si més no tan degradant com les imatges de sexe explícit al Raval.

De tota manera, diguem-ho clar: el que amoïna els ciutadans de Barcelona i els dels pobles afectats per algunes carreteres convertides en mercat, no és pas la prostitució, sinó la prostitució barata, el sexe low cost, com en diríem ara, el comerç carnal practicat a la vista del públic, en les seves diverses variants. Ofèn i escandalitza, amb raó, bona part de la ciutadania. El problema real, doncs, no s'hauria pas d'enfocar globalment, ficant en el mateix sac totes les formes de prostitució –que seria ben difícil d'establir, d'altra banda–. Parlem d'això, de la misèria del sexe, de la misèria de les dones i la misèria dels clients: de la misèria.

Són hipòcrites aquells que demanen la prohibició, que només serveix per encarir els preus, en benefici dels proxenetes. ¿Us heu fixat que als punts de comerç sexual de les nostres carreteres es dobla l'oferta cada mes a partir del dia 27, quan els jubilats ja han cobrat la pensió? Potser això ens hauria de fer rumiar una mica.

Per parlar de l'ofici més vell del món, mirem un xic enrere. Heròdot explica que les joves lídies, a la seva època, es prostituïen totes per fer-se un dot i poder llavors triar el marit que més els convingués. A Babilònia, un cop a l'any, totes les dones havien d'anar al temple d'Afrodita (la deessa Milita) i donar-se a un home estranger pels diners que volgués pagar, i no els podia rebutjar en cap cas perquè aquells diners eren sagrats (no queda clar a la crònica d'Heròdot si els diners recaptats es quedaven al temple). Entre els vènets i els il·liris hi havia el costum de subhastar públicament les noies casadores, i amb els diners que es treien de les més agraciades es dotava les que ho eren menys, per assegurar que totes trobarien marit.

I, sense deixar Heròdot, podem documentar la manca de pudor per realitzar l'acte sexual. Al Caucas s'adona que «aquests pobles copulen públicament, a la vista de tothom, com els animals». I no són pas el únics. Els protagonistes de la Boqueria es queden curts, ja ho veieu.

Tot plegat intenta només explicar que mantenir els grans negocis de la droga i el sexe sense regulació només facilita la feina de les grans organitzacions criminals. Gràcies a aquests negocis es poden acumular enormes capitals en diner negre, que desequilibren l'economia. Únicament regulant l'activitat es podria tenir un cert control i assegurar a les treballadores i els clients del sexe low cost unes garanties mínimes sanitàries i de seguretat personal. I potser llavors seria possible treure de l'espai públic el denigrant espectacle que estem lamentant, amb tants escarafalls, aquests dies. Tot està inventat. Sabem que prohibir la prostitució no és eficaç –i que en tot cas només es podria actuar contra les prostitutes més humils–. Busquem models que estiguin funcionant i apliquem-los. Perquè no fer-ho és donar carta blanca als traficants de persones.

És creïble que es pugui regular l'exercici de totes les professions i no sapiguem fer-ho amb la més vella del món?