Germans i Montsant

Hi ha moments en què tinc l'estranya sensació que sóc una turista més a la Boqueria. El turisme, em sembla, fa que algunes parades vagin reconvertint-se en llocs de venda de menjar diversament preparat. Algunes parades també aprofiten per peixar els turistes, com ara una de pesca salada, que ara ven croquetes i bunyols de bacallà. Amb tot, a vegades tinc clar que he anat a la Boqueria a comprar. Aleshores faig una ruta que passa per diverses parades que, ho he observat amb curiositat, són regentades per dos germans. A la meva peixateria preferida, hi ha dos germans. Al lloc on compro el pernil, hi ha dos germans. Fins i tot a l'únic xiringito on menjo, hi ha dos germans (i un oncle que s'ha fet famós). Al celler on compro el vi, hi ha dos germans. De fet, n'hi ha un en una botiga pròxima al mercat i un altre en una d'ubicada en un lateral. Gràcies al germà que controla aquesta última botiga, he comprès per què els vins catalans no només m'agraden per un possible patriotisme enòleg: són més dolços, en tenir més grau. El cas és que a les diferents comarques productores, o potser hauria de referir-me a les denominacions d'origen, costa molt que els vins baixin dels catorze graus. A més, aquest germà em va iniciar en els vins del Montsant, que són pròxims al Priorat i, essent tan gustosos, acostumen a ser més barats. Amb molta amabilitat, em recomana vins excel·lents a bon preu, com ara el de la collita de Francesc Masdeu, un viticultor del qual m'ha explicat que és un economista que treballa a la Generalitat i que va heretar unes vinyes que ha continuat cultivant. Masdeu segueix tot el procés de l'elaboració del vi, dissenya les etiquetes de les ampolles i fins distribueix personalment el producte. Almenys ho fa al celler de la Boqueria, que aquesta setmana de la verema ha organitzat un tast de vins. En motiu d'això, i sobretot perquè fa que no em senti la turista que ja sóc en altres llocs, he volgut dedicar aquesta columna a un dels germans del mercat.