Poders fàctics

El 24 d'agost, a Prada, a la Universitat Catalana d'Estiu, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va parlar amb claredat de les causes que han provocat que TV3 no es pugui veure a gran part del País Valencià. Segons Tresserras, ha estat determinant la pressió que fan les cadenes privades espanyoles, primer perquè la justícia i el govern valencià tanquessin els repetidors i després perquè el govern estatal no aprovi el decret que permetria la recepció recíproca de TV3 i Canal 9. «Aquests lobbies tenen una força que malauradament Catalunya no té –va dir Tresserras–. Veuen TV3 com una amenaça en el mercat publicitari i no en volen cap expansió.» És important tenir present aquest argument econòmic perquè sovint fa l'efecte que l'única causa sigui política, en concret, l'obsessió anticatalana del PP valencià. En realitat, hi ha una confluència entre els interessos empresarials de Tele 5, Antena 3, Sogecable i companyia i aquelles fòbies polítiques prou conegudes. Tresserras va precisar que són els mateixos interessos que han aconseguit la retirada, aviat, de la publicitat de TVE, o que s'aprovi, tan de pressa, la TDT de pagament, a la qual, per cert, CiU i ERC van donar suport dijous al Congrés. Dimarts es va presentar a Barcelona la iniciativa legislativa popular, que impulsa Acció Cultural del País Valencià, per fer desaparèixer les fronteres autonòmiques en matèria televisiva. És revelador observar la diferència de plantejaments entre una posició i l'altra. D'una banda, el poder empresarial i mediàtic de la grans cadenes actua de sotamà, però amb molta capacitat d'influir. Aconsegueix que la justícia sentenciï i que el govern oblidi o decreti, depèn de l'ocasió i de l'assumpte. De l'altra, la iniciativa legislativa popular, un procediment ple de voluntat i d'entusiasme, però més formal que eficaç, que difícilment prosperarà en el sentit i en els termes que volen els seus impulsors i que trobarà molts entrebancs al Congrés, si és que arriba a entrar-hi. Dues maneres de fer ben diferents, que perfilen, un cop més, qui té el poder i qui la feblesa. I que la llei és al costat del fort.