Defensar l'Estatut avui

Cal reconèixer que el debat d'aquest estiu sobre manifestacions preventives a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut no ha ajudat gaire a construir una actitud unitària en defensa del nostre autogovern. I dubto que hagi proporcionat a la ciutadania eines útils per interpretar una sentència que serà, en tot cas, complexa. Però aquests dies sembla que no hi hagi gaire interès a recordar que el fet que el Tribunal Constitucional estigui examinant un text votat per la ciutadania catalana té dos responsables principals que no han respectat la decisió del poble de Catalunya: el PP i el Defensor del Pueblo. No cal esperar cap sentència per acordar ja avui respostes polítiques contra els impulsors dels recursos.

El PP va plantejar un recurs d'inconstitucionalitat contra el moll de l'os de l'Estatut, en concret contra cent catorze articles, nou disposicions addicionals i dues finals. El recurs va contra articles que el PP va votar a favor en altres estatuts d'altres comunitats i, fins i tot, afecta aspectes aprovats pel PP al Parlament de Catalunya. El PP va atiar a més una campanya anticatalana que ha tornat a aparèixer quan s'ha concretat l'acord de finançament. Deixarem passar sense càstig aquesta actuació contra el país? La proposta és molt clara: compromís de les forces polítiques catalanes de no pactar amb el PP el govern de la Generalitat de Catalunya ni atorgar cap suport al PP per governar l'Estat espanyol. És senzill. CiU, que ja prepara la reacció a la sentència, estarà d'acord a aïllar el PP com a represàlia pel recurs? No cal tornar al notari; n'hi ha prou amb una declaració solemne.

El Defensor del Pueblo tampoc no es va quedar curt i va presentar recurs a cent dotze articles i quatre disposicions addicionals. No ho va fer davant altres estatuts. És força significatiu que una institució anomenada Defensor del Pueblo actuï contra la voluntat del poble. Potser el senyor Múgica no se sent defensor del poble català. ICV va demanar l'any 2006 el cessament del senyor Múgica. En aquest cas la proposta també podria ser contundent: compromís dels partits catalans de tornar a exigir al Congrés de Diputats el cessament del senyor Múgica. El PSC, amb consellers que tornen a replantejar-se les relacions amb el PSOE, s'atreviria a signar un acord en aquest sentit? Potser seria bo que abans d'especular sobre la resposta a una sentència inexistent castiguéssim políticament els responsables que aquesta sentència es pugui produir. I quan el Tribunal es pronunciï en tornarem a parlar.