La grip, la por i l'alimentació

Si aneu a una agència de la Caixa veureu un cartell que us convida a fer les gestions per internet o telèfon. Si malgrat tot us decidiu a entrar, haureu de saludar «per senyes» el personal i parlar-hi de lluny, és a dir, els del voltant sabran com aneu de saldo o com teniu la hipoteca, encara que, com que també diu el cartell que si hi ha molta gent hi torneu una altra estona, les agències es convertiran en confessionaris per atendre els clients d'un en un. Tot sigui per contribuir a evitar el contagi de la grip A. No hi ha dubte de la sana (mai més ben dit) intenció d'aquests consells, però cal preguntar-se si voler prevenir tant no contribueix a crear una alarma exagerada. Com deia l'epidemiòleg Tom Jefferson a El Temps, de vegades sembla que alguns tinguin anhels de pandèmia (ja va passar amb les vaques boges i la grip aviar). Al pas que anem, les universitats catalanes hauran de dir als alumnes que estudiïn a distància, a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) si són dels que a Arenys de Munt haurien votat sí i a la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia) si són dels que haurien votat no. No vull pas frivolitzar sobre les mesures d'higiene, com la de mantenir les mans netes, que cal seguir sempre, però sí plantejar que els excessos de precaució poden ser contraproduents. Com ha dit el professor Bueno, de la Universitat de Barcelona, en l'àmbit de la salut pública no hi ha d'haver lloc per a l'alarmisme, perquè la por s'encomana molt més ràpidament que el virus de la grip A i és més perillosa, i l'únic que cal és la prudència i el sentit comú. La falsa alarma, fa uns dies, en una escola de Figueres perquè una nena tenia la grip comuna n'és una mostra, i els metges i personal sanitari dels serveis d'atenció primària i d'urgències poden patir problemes si l'alarma s'estén. Us recomano que consulteu a internet gripeycalma, on també hi ha informació en català.

El mateix podem dir del degoteig de notícies sobre els morts per la grip A, amb l'afegitó que patien una altra patologia. Cada any passa el mateix, amb més afectats, amb la grip comuna, i no és notícia. Portant les coses a l'àmbit de l'alimentació, l'obesitat afecta moltes més persones que la grip A i és factor de risc o fins i tot causa de la seva mort prematura i, permeteu-me la ironia, no veig que els mitjans de comunicació publiquin cada dia quantes persones han arribat a obeses o han mort a causa de les seqüeles. Com diu el professor Andreu Segura, president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària, en una carta als mitjans de comunicació, «el tractament informatiu de l'evolució de la pandèmia influirà decisivament en la qualitat de la resposta sanitària i ciutadana a aquest problema de salut. I si no som curosos –que no significa opacs ni paternalistes– contribuirà a fomentar una alarma les conseqüències de la qual poden ser pitjors que la mateixa grip, ja que la necessària transparència no està renyida amb la responsabilitat».

Les falses pors no són positives, però tampoc ho són les falses confiances. Ja han sortit informacions, fonamentades unes i dubtoses altres, sobre què cal menjar per contribuir a evitar la grip A. La Fundación Española de Nutrición ha recordat que el combat contra la grip A passa per un bon estat del sistema immunològic (defenses de l'organisme), la qual cosa depèn d'una alimentació correcta que inclogui els nutrients necessaris en les dosis justes. Però també han circulat recomanacions singulars, com la de Luc Montaigner (premi Nobel de Medicina 2008 per les seves recerques sobre el virus de la sida), de la papaia fermentada com a recurs útil. Es tracta d'un producte amb capacitat antioxidant i per tant estimulant de les defenses, cosa que també fan moltes altres fruites i verdures menys exòtiques, més pròpies de casa nostra. També és important la vitamina C, però en quantitats que no superin els 200 mil·ligrams al dia. Sobre la vitamina C va opinar fa anys un dels grans científics del segle XX, Linus Pauling (1901-1994, premi Nobel de Química el 1954 i de la Pau el 1962), en el seu llibre Vitamina C, resfriado común y gripe (1980), on en recomanava grans dosis, 1.000 o més mil·ligrams al dia, que no sembla que millorin els efectes dels 200, més aviat al contrari. No tot el que proposen els grans savis, i Montaigner ho és i Pauling ho va ser, és indiscutible. També cal recordar la contribució a millorar les defenses de l'organisme dels microorganismes anomenats probiòtics dels iogurts i llets fermentades, els àcids grassos omega-3, les vitamines A, E i D, i minerals com el coure, el seleni i el zinc, quantitats adients dels quals es poden assolir amb una correcta alimentació.

En definitiva, que per ajudar-nos a fer front a la grip, el que cal és tranquil·litat i bons aliments.