«No pots entendre el català mediàtic si no saps castellà»

Hem treballat per la recuperació del català com a vehicle de comunicació. La lingüista Rosa Calafat va advertir que no n'hi havia prou. Es parla molt de la presència del català als mitjans i de l'èxit de la immersió a les escoles, però no gaire dels continguts, que són tan importants com el vehicle de transmissió. El resultat del seu treball serà publicat per la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'Institut d'Estudis Catalans.

–«El problema és que no hem avançat gaire en actituds etnocentrades. Una llengua no només comunica, sinó que identifica.»

–«Exacte. Hem recuperat el català en diversos àmbits que són d'una importància cabdal, per la capacitat d'influència que tenen, com ara l'escola o els mitjans de comunicació. Però si el que fem és transmetre una visió castellana del món, estem buidant de contingut la nostra llengua, que perd la seva funció, no serveix.»

–«No és això, però en totes les cultures els mitjans tenen una funció primordial per fixar l'estàndard i mantenir la qualitat. El català mediàtic és un català aculturat, que vol adaptar els catalans a una nova cultura, majoritària, d'àmbit estatal.»

–«Si la locució catalana plou de valent la bescanviem per plou amb ganes, que és l'adaptació del castellà con ganas, ens entendrem, però estarem fent servir una imatge conceptual d'una altra llengua. No podem dir cercar en els mitjans, perquè és dialectal, però podem dir mosquejar-se, que ve del castellà. No pots entendre el català mediàtic si no saps castellà. Molts immigrants ho pateixen, això.»

–«Malauradament, sí. No n'hi ha prou amb fer del català la llengua vehicular. Quina història expliquem? Quin punt de vista? Amb quins referents? Seguim treballant amb esquemes de subordinació cultural. Un llibre de primària explica que Felip V va reconquerir Mallorca el 1715. Hi ha llibres que donen com a límit de la llengua el Principat.»

–«No! Parlo de llibres curriculars del Principat de Catalunya! Ho tinc estudiat i documentat. Es fragmenta la llengua amb petits detalls. Una mateixa editorial canvia una plana del llibre que es fa servir a Catalunya, les Illes o el País Valencià, només per canviar el mot petit per menut.»

–«El problema és que no ajuden a escriure bé ni a parlar bé.»

–«De tot una mica. Al meu llibre hi dedico una gran part. Hi ha llibres d'estil que condicionen els periodistes. Si un diari col·loca la informació del país en una secció que es diu Països Catalans, i una altra en una secció que es diu Espanya, ja està fixant una posició clara. Tanmateix, també hi ha una formació deficient dels periodistes. Quina formació reben en literatura i cultura catalanes? Quina prova passen els nois o les noies que es posen davant la càmera amb un micròfon? Es barreja un prejudici molt fort amb ignorància.»

–«Que no es noti gaire que som diferents, que no som espanyols. No volem admetre que tenim una llengua pròpia forta, potent.»

–«Que passegin pel Raval, a veure si n'escolten molt, de castellà. És el mateix prejudici. En el llibre proposo maneres de redactar i explicar la realitat des d'un punt de vista català. Els mitjans són elements vitals de cohesió social. No n'hi ha prou que ens parlin en català, si el marc de referència és Espanya i no Catalunya.»