Play i festa a Masarac

Dilluns passat al castell de Biart, al terme de Masarac, s'hi celebrava el Dia Mundial del Turisme, amb la magnificència i animació de sempre. Hi havia plena representació del sector hoteler gironí, autoritats del ram, molts alcaldes i enviats de sectors relacionats amb el turisme. Al punt del migdia, la Simfònica del Vallès interpretava el nostre himne nacional davant la gran senyera del pati d'armes; després, la sardana Girona m'enamora, i de seguida començaven els parlaments. Com cada any, m'esperava el del president de la Federació d'Hostaleria de Girona, Antoni Escudero, i aquesta vegada no va pas quedar curt, com hi ha món. Va assegurar que el sector turístic serà la primera víctima de la puja d'impostos, i va carregar contra l'Estat per l'augment de l'IVA, sobretot. «A França l'han abaixat, i aquí ens l'apugen», s'exclamà. I una frase final cridava més encara l'atenció als qui l'escoltàvem (perquè hi havia un sector de gent que devia haver anat al castell de Biart per alguna altra cosa que no era pas escoltar allò que s'hi deia): «No podem oferir l'estat del benestar a tots els qui aterrin aquí.» I tocà el torn de l'aniversari-centenari de la Costa Brava, i es lloà la reedició de la Guia de la Costa Brava, de Josep Pla, que va escriure el 1941. Però jo pensava: amb la consegüent vergonya nostra, qui ha aprofundit més en el coneixement de la Costa Brava ha estat una francesa, Yvette Barbazà, que, fascinada per l'atractiu del nostre litoral, es dedicà a estudiar-lo amb entusiasme i rigor i publicà a París, el 1966, la seva voluminosa tesi doctoral El paisatge humà de la Costa Brava. Costa d'entendre, però aquesta obra cabdal per a la comprensió de la Costa Brava, punt de referència indispensable per a tota mena d'estudis sobre la zona, va restar inèdita entre nosaltres durant vint-i-tres anys. Finalment es va traduir al català, però ja m'agradaria saber qui l'ha llegida.