l'estoig
Maleducades
Persones perpètuament enfadades amb el món, que converteixen cada activitat en una querella antipàtica contra els altres
En realitat avui l'Estoig havia de parlar de les comissions bancàries, però una conversa amb una bona amiga que té negoci i li cal tractar amb el públic, i el fet que, darrerament, he estat testimoni d'evidents faltes d'educació, m'ha fet canviar de parer. Aquesta amiga, persona de paciència i bon caràcter demostrat, m'explicava que està molt cansada de la manca d'educació; de les males maneres, la falta de modals i l'egoisme amb què algunes persones (no adolescents ni joves, no) es dirigeixen a ella i als seus empleats. Comentant que aquesta realitat és present a tots els àmbits professionals i classes socials, també és veritat que, per deixadesa i per evitar el conflicte, quasi mai no llegim la cartilla a la persona maleducada de torn.
Contínuament ens trobem gent pretesament il·lustrada d'una intrínseca mala educació. Són aquells que, de manera provinciana, passen pel costat ignorant, voluntàriament, els qui s'hi creuen. Que sota una aparent i inevitable pressa, són grollers quan es dirigeixen a algú; que maltracten cambrers, hostesses, dependents; que se senten incòmodes i es malfien davant el que no controlen, no els pertany o no poden manipular. Aquells que sota una aparent distància amaguen una mediocritat evident, un egoisme mesquí i una vulgaritat innata i irrecuperable. Persones perpètuament enfadades amb el món, que converteixen cada activitat en una querella antipàtica contra els altres. Que amb l'edat, al contrari del que hauria de ser, es van empetitint com a individus, perden interès i resulten soporíferes. Són les que, buscant representar coneixement, es converteixen en emblemes d'ignorància, que acostant-se al càrrec es tornen més anònimes i, sobretot, creient-se rics, la pobresa les envolta. Perquè només els mediocres i incultes són altius i arrogants; només els egoistes són distants i els pobres d'esperit, vulgars.
Per sort, en el cantó amable de la vida és un plaer trobar-hi els educats. Juguen a primera. Sense impostures. Amb la generositat i educació que no es compra ni es ven. Són rics amb diners o sense, cultes amb coneixements o sense, elegants amb modals apresos o no. Distingits i amb un pedigrí inqüestionable, transmeten generositat, confiança i empatia. El meu avi va decidir, després d'haver superat una guerra, un exili i haver viatjat i conegut un munt de persones en situacions dramàtiques, que només li interessaven els amables i educats. Ara penso que la mala educació li resultava avorrida, i que hi veia, en aquesta actitud, un greu complex d'inferioritat.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 06-10-2009, Pàgina 15
- El Punt. Barcelona 06-10-2009, Pàgina 15
- El Punt. Camp de Tarragona 06-10-2009, Pàgina 15
- El Punt. Comarques Gironines 06-10-2009, Pàgina 15
- El Punt. Penedès 06-10-2009, Pàgina 15
- El Punt. Maresme 06-10-2009, Pàgina 15
- El Punt. Vallès Occidental 06-10-2009, Pàgina 15