La salut mental: continuem lluitant

Durant els últims mesos, el nostre país s'ha vist sotmès a complexes realitats. La crisi econòmica, la confrontació entre partits o el cas Millet, entre d'altres, han estat adjectivades de forma despectiva mitjançant termes al·lusius a malalties mentals: bogeria, esquizofrènia i termes similars han estat en boca de tots com a desqualificadors. Més enllà d'aquest escenari, el país disposa d'entitats que continuen treballant, amb escassos recursos i de forma honesta i incansable, per la millora de la qualitat de vida del col·lectiu de persones amb problemes de salut mental i les seves famílies. Bona mostra d'això són les més de 50 associacions i els més de 5.000 socis que a Catalunya integren la FECAFAMM.

Les xifres continuen alertant de la necessitat d'abordar la salut mental de Catalunya d'una forma integral. Més de 207.000 catalans han estat atesos pels serveis ambulatoris de salut mental, 47.000 d'ells en l'àmbit infantil o juvenil. Les persones amb discapacitat reconeguda derivada de malaltia mental són ja més de 77.000 a Catalunya i continuen creixent. Sovint la nostra actitud enfront de les malalties mentals no té en consideració ni la seva veritable naturalesa ni el risc que tots tenim de caure-hi.

Malgrat les evidents millores obtingudes en els últims anys referents als serveis socials i de salut prestats per l'administració, la salut mental continua sense ser una prioritat clara del govern. Continua sense desenvolupar-se un programa integral que coordini les actuacions dels diferents departaments, la qual cosa resulta, en opinió de tots els experts, absolutament imprescindible per abordar la complexitat de les situacions derivades de problemàtiques de salut mental. L'atenció sanitària als casos complexos, els serveis residencials, l'accés a l'atenció domiciliària o al treball són encara insuficients, si hi són. L'ajuda a la família és minsa i la Llei de la Dependència no ha suposat cap canvi significatiu en aquest entorn.

L'estigma de la malaltia mental, fruit d'estereotips i ignoràncies que encara no hem superat, continua sent una de les majors barreres en la recerca de solucions. Condiciona els responsables de generar polítiques, els empresaris, mecenes, professionals sanitaris i socials, persones afectades i familiars i, també, els mitjans de comunicació, com a reflex de tot plegat. Per això continuarem impulsant accions que permetin disminuir l'estigma històric que envolta la malaltia mental. La salut mental dels nostres ciutadans ho mereix.