la tribuna
Costa Brava segle XXI
Amb motiu del centenari de la Costa Brava, a la Fontana d'Or, onze artistes han recreat, des de les concepcions més actuals de la plàstica, la seva vivència d'aquest paisatge que és alhora un mite i una realitat
Costa Brava segle XXI ha volgut contribuir a desenvolupar una cultura del paisatge que, més que repetir tòpics, reflexioni sobre l'ús d'un dels territoris que han donat personalitat al país
La Costa Brava, i no només perquè així ho haguessin decidit els teleespectadors, fa relativament poc, arran d'un programa televisiu que va esdevenir força popular, és un dels paisatges més bonics de Catalunya, un fenomen geogràfic extraordinari i un indret visitat anualment per més de set milions de turistes. Tot i que a finals del segle XIX ja s'havien iniciat les primeres promocions turístiques que donaven a conèixer els paisatges d'aquesta zona, no és fins al 12 de setembre de l'any 1908 que, gràcies a la ploma de l'escriptor i polític Ferran Agulló, quedà batejada com a tal. Per la costa brava, és més que un text periodístic, un cant poètic als trets més característics i als llogarets més significatius d'aquesta contrada. Fou Agulló qui popularitzà expressions com ara «espadat feréstec» o «terratrèmol de roques». Estava convençut que havia descobert un paradís en aquesta costa, que situava entre la desembocadura del riu Tordera i el cap de Creus. Difícilment podia intuir que estava creant un topònim que s'utilitzaria per identificar universalment un dels indrets més bells de la Mediterrània. Amb motiu de la celebració del centenari d'aquell bateig, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona va voler promoure i aportar noves visions d'uns entorns prou coneguts i d'un territori savi, ric i divers, que té un patrimoni historicoartístic molt remarcable i que acull esdeveniments culturals de primer nivell.
La major part de les interpretacions creatives que ha generat la Costa Brava se circumscriuen al que es coneix com a paisatgisme, una pràctica àmpliament cultivada a Catalunya després del romanticisme i que, malgrat els canvis registrats en el món de l'art, encara continua vigent. El centenari de la Costa Brava hauria pogut incloure una mostra de paisatgisme. D'acord, però, amb la tendència que ha esdevingut hegemònica al llarg del segle XX, d'intervenció artificial en el territori, alterant els paratges i la vida de les persones, es pensà que era més adient que, en comptes de recrear la visió romàntica del paisatge, se'n presentés una visió més innovadora i creativa.
En uns moments en què les opcions per viatjar són múltiples, els mitjans de comunicació ens acosten cada dia als escenaris més variats, exòtics i desconeguts, la cultura visual ha evolucionat tècnicament i materialment, a un ritme prodigiós, i sorgeixen estris nous que ens ajuden a apropar-nos a la realitat que ens envolta, permetent als artistes de fer noves exploracions i oferir-nos altres punts de vista. Caixa Girona oferí la Fontana d'Or a onze artistes –arrelats a la Costa Brava d'una manera o altra– per crear una obra potent, treballant amb els nous llenguatges de l'art contemporani. En el grup s'uniren els pioners del conreu d'aquests recursos –Eugènia Balcells, Pere Noguera, Perejaume i Mireia Sentís–, així com diversos representants de noves generacions que els han adoptat amb naturalitat i els han desenvolupat amb espontaneïtat (Jordi Bernadó, Mireya Masó, Ester Partegàs, Tere Recarens, Montserrat Soto, Eulàlia Valldosera i Mayte Vieta).
Les onze noves mirades artístiques sobre la Costa Brava del segle XXI han prioritzat el fonament conceptual i han substituït el conreu de la pintura a l'oli o els materials sintètics, sempre amb la tela com a base, per la fotografia, els recursos multimèdia, la performance i les instal·lacions. Són mirades artístiques i també compromeses, que fan interaccionar natura i cultura, unes noves mirades a la Costa Brava del segle XXI, amb llenguatges artístics de la nostra època, menys idíl·liques que la dels seus predecessors, però també més reals, les d'uns artistes que s'enfronten a una realitat desbordant que, com el nostre món, es debat entre la transformació –geològica i humana– descontrolada i la sostenibilitat i que trenca amb les imatges idealitzades del passat que són anacròniques i només perviuen gràcies a la pintura i a la fotografia. Costa Brava segle XXI ha volgut contribuir a desenvolupar una cultura del paisatge que, més que repetir tòpics, reflexioni sobre l'ús d'un dels territoris que han donat personalitat al país. Els artistes presents a la mostra han ajudat a mantenir vius el mite i la realitat de la Costa Brava.
