opinió
Nadal, el retòric
La retòrica del conseller Nadal està atrapada en les seves contradiccions. Fa les coses sense tenir en compte l'opinió de ningú, i molt menys la dels ciutadans. I si algú gosa qüestionar la seva manera de fer, que es prepari a ser qualificat de cínic, de no entendre-hi res o de cronista il·lustrat
No puc estar més d'acord amb el conseller Nadal quan diu que el debat sobre el territori és molt viu, tan viu com necessari. I més necessari encara quan es tracta de la relació entre el territori, el paisatge i les infraestructures.
D'acord també que cal fer aquest debat d'una manera serena, sense impostures, ni falsos maniqueismes, ni desqualificacions gratuïtes, com ell mateix deia dies enrere en aquestes pàgines. Ara bé, seria del tot convenient que el conseller Nadal s'ho apliqués abans de pretendre donar lliçons a ningú.
No deixa de resultar irònic que faci afirmacions com ara que «el liberalisme tira pel dret, l'esquerra no» quan el que ell està fent amb els plans directors urbanístics i amb els plans territorials és imposar la seva visió del territori als ajuntaments i, de retruc, a la ciutadania de Catalunya. No hi ha debat. No hi ha consens. No sé si això vol dir que el conseller és neocon, socialdemòcrata o comunista. El que sí sé és que aquesta manera de governar destil·la despotisme. No sé, però, si il·lustrat o no.
Que no surti ara que per dir-hi el què ja hi ha els processos d'informació pública! Perquè no es pot fer passar bou per bèstia grossa. Debat i diàleg no és que els projectes surtin a informació pública, sinó que els projectes han de sortir a informació pública quan ja hi ha hagut un treball previ en favor del consens social i també polític. És el que com a mínim hom esperaria d'un govern que s'ha omplert la boca amb la participació ciutadana, no?
La retòrica del conseller Nadal està atrapada en les seves contradiccions. Fa les coses sense tenir en compte l'opinió de ningú, i molt menys la dels ciutadans. I si algú gosa qüestionar la seva manera de fer, que es prepari a ser qualificat de cínic, de no entendre-hi res o de cronista il·lustrat, depenent del sector a què pertanyi. Potser per això el conseller necessita que els alcaldes del seu mateix color polític diguin públicament que a ells sí que se'ls escolta i els fa cas. Estaria bé que deixés que tothom hi pogués dir la seva.
L'oblit del pacte d'Albons
En el seu dia, Pere Macias va posar sobre la taula un projecte per a la C-31 que no va agradar a la gent de l'Empordà. Es va debatre amb tots els ajuntaments, de tots els colors polítics, amb els consells comarcals, amb diputats també de tots els colors, amb Unió de Pagesos, amb Naturalistes de Girona i amb les entitats ecologistes. I es va consensuar un projecte que deixava de costat talussos i variants que es van considerar massa impactants i es va canviar per una ampliació igualment vàlida per a la mobilitat i respectuosa amb les necessitats del territori. Alguns representants dels avui socis del tripartit van ser testimonis i partícips d'aquell pacte que es va segellar a l'Hotel d'Albons i que es pot consultar a les hemeroteques.
Consultant hemeroteques també es podrà comprovar com algunes de les actuacions que el conseller Nadal s'atribueix, a ell i al tripartit, amb aquest eslògan fantàstic que són d'esquerres, li haurien de fer pujar els colors. Des de Salvem l'Empordà ja li ho han dit amb altres paraules.
Des de CiU no li vull pas recordar cap llista d'actuacions. En qualsevol cas, els ciutadans en són notaris. Només fer-li memòria que van ser governs de CiU els que van impulsar el parc del Cap de Creus o els Aiguamolls de l'Empordà. I si la construcció de la presó de Figueres és ser d'esquerres, val a dir que de presons els governs de CiU en van fer. I va ser un govern de CiU qui va començar a dibuixar el desdoblament de l'eix transversal que fa vint mesos que està adjudicat i tot just ara han començat els treballs pel desdoblament del tram Vic-Girona. I també va deixar estudiada i en gran part dibuixada l'anella de les Gavarres i el conseller no ha estat capaç d'aconseguir que cap dels dos tripartits negociés l'única part que no estava gens clara, la variant de la Bisbal. O potser és que no li ha interessat.
Resulta gairebé patètica aquesta obsessió per etiquetar d'esquerres determinades actuacions i menystenir-ne d'altres quan el que convé al territori és que tots plegats, del color polític que sigui, treballem per la seva sostenibilitat i pel bé de la seva gent. I això vol dir propostes sobre la taula, diàleg, discussió i acords.
