Turistes i penitents

Ara, en aquests temps en què abunda la indiferència religiosa, la majoria dels qui recorren les rutes històriques dels pelegrinatges són turistes. Abans eren penitents. És una diferència essencial. El turista és una figura festiva i laica, segons com, esportiva. El penitent era un pecador penedit que s'arriscava a emprendre el viatge com a sacrifici perquè Déu li perdonés els pecats que havia comès. Ara s'ha aprimat la sensació que viatjar tingui risc o que sigui un sacrifici, al contrari, és una festa, per bé que de vegades acaba malament per contingències com el caos aeroportuari, el fracàs d'alguna agència de viatges, etc. Hem pagat i exigim que res no falli. Quan falla, tot pren l'aire d'una gran calamitat, es produeixen amotinaments i les televisions hi connecten en directe per retransmetre la desgràcia. Els pelegrins medievals resseguien el camí vestits amb la cogulla penitencial, proveïts del bàcul i la carbassa, calçats amb avarques. Ara, abans d'emprendre la ruta, els turistes baixen d'internet els mapes i tota la informació d'allotjaments, van al Decathlon i compren l'equipament del cicloturista si van amb bicicleta, o es muden de dalt a baix amb productes Coronel Tapioca si practiquen el senderisme. En la persona de Ricardo Costa, que és el número dos del PP valencià si encara no ha deixat de ser-ho, hi conflueixen les dues tradicions. Aquest home, que du aquelles camises blanques amb coll de girafa, ha pelegrinat aquests dies a Sant Jaume de Galícia. Costa és un turista d'alt standing i tot indica que també és un pecador. Ara bé, és un penitent? Està penedit? Fa de mal dir. Això només ho sap ell, i encara... No tenim constància que altres dirigents del PP implicats en el cas Gürtel hagin acompanyat Costa en el pelegrinatge cap a Galícia, una terra que els és tan propícia. A l'òpera Tannhäuser, de Wagner, hi ha corrues de pelegrins que van i vénen de Jerusalem i recorren l'escenari cantant penosament a cor. Costa ha assenyalat el camí. Vejam si veurem tots els altres fent la mateixa fila, camí del temple de l'apòstol, situat davant del palau de Raxoi, per cert.