Caníbals

La història sembla un procés imparable cap a la netedat. Tot, cada vegada, és més net. Agafin, sense anar més lluny, el món de la delinqüència. Com més grossa és l'estafa, més netes són les formes. Diuen els experts que tota aquella quantitat d'assassinats salvatges, aquells vessaments de sang, aquells caps que rodolaven sense pietat... que tot allò, si encara perviu, és símptoma de negocis petits. Diuen que la màfia d'ara, la que realment compta, és immaculada i global. Els que encara s'entretenen a matar algun jutge o a executar alguna vendetta destralera són personatges passats de moda, petits negociants que no han sabut adaptar-se als temps nous. La cosa del sang i fetge ja només es pot veure a les pel·lícules d'en Tarantino, coses de ficció. La realitat és molt més higiènica. Els delinqüents que ara es porten són gent pulcra i polida. Autèntics cavallers que han entès que els diners no et poden comprar la felicitat però que et permeten comprar un iot prou espaiós i potent per navegar directament cap a la felicitat. Són punts de vista potser no del tot respectables, però són punts de vista. Jo sé que si el lector ha aconseguit llegir fins aquí ja s'ha format al cap la imatge d'algun financer internacional, potser la d'algun prohom català, qui sap si la d'algun polític actiu. Abans hom solia associar la paraula delinqüent amb una persona mal vestida, d'aspecte feréstec, que brutejava i que probablement era de pell fosca. Ara, gràcies a Déu, els avenços sanitaris i la millora generalitzada en la higiene personal han permès l'aparició d'aquests delinqüents d'aspecte impecable, educació exclusiva, amistats selectes i una pinta indiscutible de ser gent de bona família. Tot això eren coses inimaginables en altres èpoques; en aquells temps obscurs de la història de la humanitat, els dolents només sabien fer cara de dolents. El món era ple d'autèntics caníbals. I és per això que avui més que mai la pregunta pertinent és la següent: «S'ha de considerar progrés, si un caníbal utilitza forquilla i ganivet?»