plaça major

Ara que fa 20 anys

El debat sobre energia nuclear és de total actualitat

Aquest dilluns 19 ha fet 20 anys de l'incendi a la nuclear Vandellòs I, l'accident més greu que hi ha hagut mai en una central a l'Europa occidental. Un succés classificat com a «incident seriós». I, sobretot, un fet que va demostrar els perills d'una energia que ni és econòmicament eficient, ni socialment justa, ni mediambientalment acceptable. Recordo la por i la incertesa amb què vàrem viure aquelles hores, i les reaccions i els fets posteriors: primer, una mobilització ciutadana i un debat polític intens; després, l'inici del desmantellament de les instal·lacions de la central, a càrrec del contribuent; encara ara, l'important retard en el judici... Passades dues dècades, les centrals nuclears no han millorat gens en matèria de seguretat, i acumulen incidències amb una freqüència alarmant, sobretot Ascó i Vandellòs. El debat sobre l'abandonament de l'energia nuclear és, doncs, d'absoluta actualitat. Si no es prenen decisions immediates, en la línia de les proposades per Joan Herrera al Congrés, acabarem depenent d'una tecnologia immadura, ja que no hi ha solució a la generació d'uns residus que seran actius durant milers d'anys, i envellida, amb un continu registre d'incidents suposadament menors. L'oposició a les nuclears dels 70 posava èmfasi en els aspectes ambientals, la perillositat que l'accident de Vandellòs tristament va corroborar. Aquest argument es manté, però ara n'hi ha d'altres: les energies renovables, amb un impacte infinitament menor i amb una capacitat de generació de riquesa clarament favorable: l'informe de CCOO sobre el sector de l'energia diu que el 2007 aquest sector va generar a l'Estat espanyol 180.000 llocs de treball, 10 vegades més que el sector nuclear. I finalment la viabilitat econòmica. No és cert que no es facin nuclears perquè el govern no ho permet. La generació elèctrica és una activitat liberalitzada i, per tant, si algú vol, pot presentar la sol·licitud. Però ningú no ho farà, perquè no surt a compte, llevat que hi hagi ajuda pública. Així tiren endavant els pocs programes nuclears que acumulen retards i sobrecostos. No sé quin sentit tindrien les ajudes en un mercat elèctric com l'espanyol, que un any rere l'altre incrementa l'exportació d'electricitat. En aquest sentit, la decisió de Zapatero d'allargar, com a mínim, quatre anys més el funcionament de la central de Garoña (Burgos) és un error imperdonable si es vol avançar cap a un nou model energètic. Error especialment significatiu si recordem que en el seu programa electoral el PSOE es comprometia a tancar progressivament les centrals nuclears i substituir-les per «energies netes, segures i menys perilloses». L'energia nuclear no és una gran oportunitat com fa mesos encara algú defensava. El futur i la generació de riquesa són un model energètic més net, menys costós i menys arriscat per a la població.

(*) Diputat d'ICV-EUiA al Parlament

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.