A cop de «mail»

Abans les bústies de correu electrònic s'omplien de correu no desitjat, de correu brossa, de spam. Eren els missatges de venda de Viagra i altres meravelles per l'estil. Ara, amb els filtres i els sistemes de protecció que han incorporat les eines informàtiques, qui ha volgut ha eliminat pràcticament l'spam, el phising i altres modalitats de correu no desitjat del seu ordinador. Però en paral·lel al declivi del correu brossa clàssic han proliferat altres modalitats de correu molest enviat, aquest cop, per amics, coneguts i saludats. Qui no ha rebut infinitat de presentacions de Power Point sobre qualsevol tema que ni li va ni li ve, però que algú que té la nostra adreça electrònica al seu ordinador pensa que estem interessadíssims en la prohibició de les curses de braus, en la banca ètica o en l'obsessos que són els hòmens amb el sexe i el sensibles que són les dones amb l'amor?

Una altra tortura a què et sotmeten els que tenen la teua adreça electrònica són les invitacions a actes. Últimament he arribat a rebre durant un parell de setmanes deu o dotze invitacions per a una mateixa presentació d'un llibre. M'hi invita l'autor, l'editor, la biblioteca, l'organitzador, la institució que patrocina el llibre... Però no em conviden només una vegada, a mesura que s'acosta el dia m'ho recorden amb insistència, no fos cas que no hi pensés. Els he de confessar que a cop de mail he arribat a assistir a presentacions de llibres que em motiven tant com les massacres que perpetra la indústria pelletera contra els visons. Tot i això, no s'enganyin, a les presentacions de llibres i derivats hi van els quatre –o cinc– de sempre, a no ser que estiguin organitzades al voltant d'una taula del Majestic, com és el cas de la presentació de les memòries de Jordi Pujol. Llàstima que per a aquestes últimes no m'arriba mai cap mail d'invitació.