27 d'octubre

La plaça de la Vila sempre més la relacionaré amb tres dates: la de la tarda que Lluís Hernández va sortir al balcó com a primer alcalde democràtic; la del 23-F, quan un escamot d'extrema dreta va disparar contra la sala de govern de l'ajuntament; i la d'avui, 27 d'octubre de 2009. La impressió que he tingut quan he vist l'edifici municipal acordonat per la Guàrdia Civil ha estat fortíssima. M'ha recordat els anys del franquisme, però avui la força d'ordre públic detenia l'autoritat democràtica de la nostra població. Rere el primer sentiment d'estupefacció he sentit el goig de veure que la justícia investiga una situació que a molts veïns ens causava estranyesa, per no dir sospita: ¿com s'explica (ens preguntàvem) que enmig d'una crisi tan gran els gratacels vagin apareixent com bolets, i el cúbic cada dia augmenti una planta en alçada? Veient altres escàndols similars que passen al país, sempre he pensat que si s'indagués arreu es trobarien situacions semblants que, potser perquè disposen de bons advocats, no es veuen. Evidentment m'entristeix la mala imatge que fets com el d'avui donen a la meva ciutat però, sobretot, lamento el descrèdit que causen a la política. Però el que encara em dol més és la feblesa de la nostra societat civil. En temps normals no hem tingut cap força per exigir comptes a l'Ajuntament per la seva actuació. Enganyats amb experiments de participació fula, no ens hem preocupat de crear plataformes ciutadanes amb prou representació i força democràtica per contrarestar l'autisme del govern municipal. Ens agradi o no, l'Ajuntament és la peça fonamental del funcionament democràtic d'una ciutat. Potser als que manen ja els va bé que ens en distanciem, ni que hagin d'aguantar les crítiques i alguna manifestació al carrer. El que de veritat temen és la força de la raó. Per això eviten el debat i el diàleg.