Les investigacions judicials de diverses trames de corrupció han somogut el nostre panorama social. Però encara falta un llarg camí per poder confirmar que s'estan edificant les bases d'una nova cultura política. Els casos Gürtel, Millet o Pretòria garanteixen una depuració puntual, però no necessàriament la conquesta d'una nova cota política, moral i civil. D'entrada no podem oblidar que la temible Hidra té molts caps, i tots ells amb propietats autoregeneratives. Fa molts anys que contemplem com els caps de l'Hidra de la corrupció són escapçats i com, enmig de pràctiques i silencis còmplices, els caps tornen a créixer de forma irreparable. El poder polític mai no ha acabat de decretar lleis decisives per assolir un principi bàsic de tot funcionament democràtic: la transparència i el control públics de la gestió.

Però, a més, al voltant d'aquests casos de corrupció està creixent una perillosa deriva populista. Aflora un tractament mediàtic que no difereix en res de l'estil utilitzat pels programes del cor. Una part de la ciutadania, confonent justícia amb venjança, sense entendre que la sentència judicial és una cosa molt diferent que la reforma estructural d'un sistema que permet aquestes prevaricacions, només demana presó i sang i fetge contra els imputats. Les espectaculars posades en escena per part de la Justícia (emmanillaments, acordonaments...) promouen l'engany de creure que els jutges, que l'únic que fan és ratificar la lletra, seran els capitalitzadors i els inductors d'un procés de regeneració política i moral. Mentrestant els aprenents de bruixot, des de les seves immaculades tarimes extraparlamentàries i amb els seus discursos de pedra picada, comencen a postular-se com a encarnacions de la puresa i l'honradesa absolutes. Ai!