El Sevilla segresta el futbol i el Barça es complica la vida en la copa (1-2)

El somni de tornar a guanyar-ho tot perilla. El vigent campió de copa haurà d'apel·lar a l'èpica en el partit de tornada a Sevilla, després de caure per 1-2 en un partit que va esclatar en el segon temps, a mesura que Pérez Burrull perdia els papers i el Sevilla segrestava el futbol. Després d'uns primers 45 minuts ensopits en què el Barça, amb moltes novetats en l'onze titular, no va trobar-se a si mateix, el partit va convertir-se en una guerra de nervis en què els més ben parats van ser els homes de Manolo Jiménez, que es van endur un tresor després d'un partit en què van aconseguir fer perdre els papers al Barça.

Guardiola va revolucionar l'onze amb la presència de tres centrals: Txigrinski, Márquez i Milito. Així, el mexicà va tornar a una posició on havia excel·lit fa temps, la de pivot defensiu. Ahir, però, el pas del temps es va fer evident i el partit va passar per sobre del mexicà, que va estar nefast. Això no va ajudar a fer la feina fàcil a Txigrinski i Milito en la sortida de pilota. I és que Jiménez va renunciar a jugar amb dos puntes purs, i ho va fer amb tres homes de banda (Perotti, Capel i Navas) al mig del camp perquè pressionessin molt. I és que el Sevilla, a diferència del Vila-real, gairebé mai va voler controlar la pilota: pressionava sobre els centrals i buscava espais al contraatac. Una recepta vista mil i un cops contra els equips de Guardiola. Si el Vila-real es va convertir dissabte en un enemic incòmode gràcies a les seves virtuts, el Sevilla va fer d'equip petit atemptant contra el futbol, perdent temps, fent faltes, buscant la confrontació. Al final del primer temps, el futbol es va evaporar del tot mentre Romaric se les havia amb Márquez, mentre els jugadors del Barça protestaven les pèrdues de temps de Palop i les faltes reiterades dels visitants. Els andalusos també protestaven a un Pérez Burrull incapaç de controlar res. Protestaven un gol mal anul·lat a Capel en l'única aproximació del Sevilla, i la lesió de Navas, després d'una forta topada amb Thiago. Una dinàmica que afavoria els visitants.

La seva pressió sobre els centrals blaugrana va crear molts problemes a un Barça que patia per assemblar-se al de sempre. Escapçat en dos, el vigent campió de copa va patir molt per jugar amb alegria, amb ritme. Un cop i un altre la pilota es movia, es marejava, dels centrals cap als laterals, sense trobar ni el joc perdut, ni els espais. Ara, quan la pilota finalment arribava a Iniesta o Messi, tot canviava. L'argentí, que va anar de més a menys, va estar a punt de marcar tres vegades: un cop en una jugada individual, un altre buscant un xut impossible sense angle, i un altre cop culminant una jugada d'equip en què Pedro havia obert el camp per l'esquerra. Iniesta, ahir capità, va intentar donar verticalitat al joc, però patia perquè li arribessin pilotes. A la seva dreta s'oferia i ajudava Thiago, que va deixar detalls de la seva qualitat, i sobretot del seu caràcter, descarat. Bojan i Pedro, en canvi, ahir no tenien el dia.

Pedro, de fet, va ser substituït en el descans i va entrar Ibrahimovic, que es va afegir a un partit amb molt de joc subterrani. El Sevilla continuava centrant tots els seus esforços a destruir la identitat del rival. El Barça lluitava per mantenir-la, però semblava que tenia una doble personalitat amb els quatre de darrera i Márquez jugant un partit en què tenien la pilota i no creaven perill, i els altres a davant sense veure-la. I pel mig, el Sevilla aprofundint en l'esquizofrènia dels blaugrana. Els homes de Manolo Jiménez van apel·lar al vell proverbi de dividir l'enemic per triomfar, i van aconseguir que els jugadors del Barça fessin la guerra cadascú pel seu compte, amb alguna falta innecessària, errant passades fàcils. Els blaugrana van caure en el parany del joc dels visitants, i si es tracta de ser busca-raons i no jugar, el Sevilla sempre serà millor, i els visitants van començar a crear perill. Primer, Renato va fallar tot sol davant de Pinto el que hauria pogut ser el 0-1. I poc després, una internada per l'esquerra de Perotti va acabar amb una errada defensiva de Maxwell, que ajudant a tapar Renato va deixar tot sol Capel, que no va perdonar. Un cop duríssim. El Sevilla, després de destruir metòdicament el campió, s'envalentia i fins i tot va estar a punt de fer el segon en una falta de Romaric.

Guardiola va reaccionar fent entrar Busquets per Milito. Márquez tornava a l'eix de la defensa, i Busquets tenia la missió d'unir el Barça, donar-li equilibri. Només quatre minuts més tard, entrava Xavi per Thiago. El Barça començava a recuperar-se, a retrobar-se, a tenir la pilota als peus i trepitjar camp contrari, a diferència dels primers 20 minuts del segon temps. I en la primera aparició, Xavi, el geni que fa les coses fàcils, va obrir el joc per Alves, i la seva centrada va ser rematada per Bojan i desviada per un defensa. Incomprensiblement, Pérez Burrull va anul·lar el gol per una falta d'Ibrahimovic que ningú va veure. Ara, el suec, disposat a ser protagonista, empataria en la següent jugada trencant el fora de joc, deixant endarrere Palop i xutant sense angle. Però el matx ja no tenia ordre, no tenia lògica. En la següent jugada, Capel va desfer-se d'un Txigrinski a qui el partit li venia gran i aquest li va fer falta fora de l'àrea. Pérez Burrull, però, la va veure a dins, i Negredo, que havia substituït Kone, no va fallar. Fins al final del partit, el Barça ho va continuar provant amb una ocasió ben clara d'un Messi desdibuixat, i un gol d'Alves anul·lat per un altre fora de joc dubtós. Un partit per oblidar, vaja, en què el Sevilla va saber escriure el guió que li interessava amb la complicitat d'un Barça poc centrat i d'un arbitratge pèssim.