El dia que el Barça va donar una lliçó als anglesos sobre com jugar a futbol

Avui fa 50 anys, el Barça va guanyar per primer cop a Anglaterra en un partit de la copa d'Europa en què Sandor Kocsis va fer quatre gols al camp del Wolverhampton

El desembre del 1954, el vell estadi de Molineux, a la ciutat de Wolverhampton, es va omplir de gom a gom. Res estrany, ja que aquest estadi sempre s'omplia per veure el conjunt local, els wolves, orgull d'una zona d'economia fràgil i gran tradició futbolística com són els West Midlands. Aquell dia de final d'any, però, el Wolverhampton Wanderers no afrontava un partit qualsevol, ja que rebia el Honved de Budapest hongarès. En les files de l'equip de l'exèrcit hi havia sis homes titulars d'aquella selecció hongaresa que mesos abans s'havia convertit en el primer equip continental que guanyava la selecció anglesa a l'estadi de Wembley (per 3 a 6), i que havia tancat el cercle humiliant els anglesos a Budapest amb un 7 a 1 que encara feia mal a l'orgull de la nació que havia posat regles a això de donar coces a una pilota. Derrotar el Honved, doncs, era una oportunitat per restablir l'honor de la vella Anglaterra, i els llops, el Wolverhampton, no va fallar en remuntar un 0 a 2 advers imposant-se per 3 a 2. Sobre un terreny de joc ple de fang que ajudava més l'estil de joc local, el Wolverhampton va derrotar els temibles hongaresos i el tècnic local, Stan Cullis, va proclamar que els seus eren «el millor equip del món». Fins que no va néixer la copa d'Europa poc després de fet, el Wolverhampton s'autoanomenava «campió del món», ja que havia derrotat un equip amb homes com ara Puskas, Lórant, i dos hongaresos que el 1960 tornarien al vell Molineux amb la samarreta del FC Barcelona: Zoltan Czibor i Sandor Kocsis.

50 anys.

Avui fa 50 anys exactes d'aquell 2 de març del 1960 en què Czibor i Kocsis van tornar a Wolverhampton per deixar clar als anglesos que el temps havia anat més de pressa que no pas l'evolució del futbol anglès. Per recordar-los que ja no eren els mestres, ja que ells, els alumnes, havien reescrit els llibres de text. Fa mig segle, el Barça va guanyar per primer cop en la seva història un partit al Regne Unit en derrotar el campió de lliga anglès, el Wolverhampton, per 2 a 5 en una golejada que va passar a formar part de l'imaginari col·lectiu blaugrana durant dècades. Anteriorment, el Barça havia jugat dos partits a Anglaterra en la copa de Fires, amb una derrota a Birmingham i un empat a Londres. Va ser a Wolverhampton on va arribar aquell triomf mediàtic, i l'executor va ser Sandor Cap d'Or Kocsis, un dels millors rematadors de cap que hi ha hagut mai i autor de quatre gols en una nit de màgia.

El gran dia de Kocsis.

Kocsis (Budapest, 1929) era un davanter elegant i fort dotat d'una capacitat increïble per marcar de cap. Format al Ferencvaros, havia estat reclutat per l'equip que tenia els favors del règim comunista, el Honved, per formar un equip temible. Amb la selecció, va fer 11 gols en el mundial del 1954, aquell que els hongaresos mereixien guanyar, però van perdre en una final increïble amb els alemanys. Sandor Kocsis va ser membre d'aquella generació de futbolistes que després de la invasió soviètica d'Hongria, el 1956, no va tornar a casa. Era amb el Honved a Bilbao per jugar un partit de la copa d'Europa amb l'Athletic, ja no va tornar mai a l'est i va acabar en un Barça amb clar segell hongarès, en què seria company de vestuari de Kubala i Czibor. Kocsis, que ja havia marcat al Molineux en aquell amistós del 1954, va ser el gran protagonista d'aquell partit llegendari del Barça d'Helenio Herrera a Wolverhampton.

Kocsis va morir a Barcelona, la ciutat on va acabar sentint-se un més, el 1979. Era un davanter «fantàstic, un rematador pur, que encaixava molt bé en un equip en què tots els jugadors sabien jugar bé amb els peus. Parlem sempre del Kocsis rematador, però amb els peus era igualment fantàstic», recorda el seu company d'equip i gran amic Luis Suárez des de Milà. El seu fill, que ha estat des de sempre vinculat al futbol català –va ser davanter del Girona a tercera– i ara entrena l'Esquerra de l'Eixample FC de segona regional, també destaca: «Va ser un dels millors davanters del món. Però tothom parla d'ell com si fos només un rematador, i jo crec que era més com Laudrup, però amb la capacitat de rematar bé. Tenia cap per marcar i per pensar. I dues cames. En formar part de la millor generació de jugadors hongaresos, aquell llegendari equip d'or, era tàcticament privilegiat, amb Czibor, Kubala, Puskas i Hidegkuti.»

Recordat a Barcelona, venerat a Hongria.

Aquell Barça d'Helenio Herrera va ser clau en la història del club, ja que va tenir influències tan diferents com la tècnica de sud-americans com ara Villaverde i Eulogio Martínez, la capacitat tàctica i física dels seus tres hongaresos, del saber fer de Luis Suárez, i de la visió d'HH, com no. «Salvant les diferències, era com el Barça de Guardiola, però a càmera lenta, ja que el ritme i la velocitat eren inferiors», afirma Sandor Kocsis fill. Va ser l'equip que va arribar a la primera final de la copa d'Europa del club, el 1961. Però, com que no la va guanyar, és recordat però no venerat. A Hongria, en canvi, les figures de Kocsis i Czibor sí que són venerades. «Fa poc van fer un homenatge al meu pare per recordar el 80è aniversari del seu naixement. A més, hi ha una fundació destinada a recordar només els grans noms del futbol hongarès dels anys cinquanta», comenta Kocsis. I és que a Hongria, la flor del futbol es va pansir després d'aquella generació, mentre que a Barcelona, els noms de Kubala, Kocsis i Czibor formen part d'una història en moviment. Una història gran gràcies a partits com el del camp del Wolverhampton, quan els anglesos es van rendir al Barça. «Kocsis va fer els gols, però va ser una feina d'equip», afegeix Luis Suárez.

EL PARTIT

WOLVERHAMPTON
2
BARÇA
5
WOLVERHAMPTON:
Sidebottom, Showell, Harris, Clamp, Slater, Flowers, Deeley, Boradbent, Murray, Mason i Horne.
BARÇA:
Ramallets, Olivella, Rodri, Gràcia, Segarra, Gensana, Coll, Kocsis, Eulogio Martínez, Luís Suárez i Villaverde.
GOLS:
0-1 (29') Kocsis, 1-1 (35') Murray, 1-2 (43') Kocsis, 1-3 (6'1) Kocsis, 1-4 (74') Kocsis, 2-4 (78') Mason i 2-5 (79') Villaverde.
ÀRBITRE:
Lucien van Nuffel (Luxemburg).
INCIDÈNCIES:
55.535 espectadors a l'estadi de Molineux.

Eulogio Martínez, «l'Obrellaunes»

L'uruguaià Ramón Alberto Villaverde va ser l'únic jugador del Barça capaç de marcar un gol aquell dia que Kocsis els feia tots. Villaverde, de fet, havia estat el millor en el partit d'anada, en què va fer dos dels quatre gols dels blaugrana (4-0). Però en el partit de tornada, en atac, va brillar també Eulogio Martínez. El paraguaià va fer un partit increïble en què va deixar en evidència una defensa anglesa estàtica, dura però poc dinàmica. Acostumats a partits durs, de contacte, de pilotada llarga i poca tècnica, els aficionats anglesos es van quedar astorats amb el gol de Villaverde de jugada individual, però, sobretot, amb la famosa jugada d'Eulogio Martínez, l'Obrellaunes. En aquesta jugada, el paraguaià arribava a la línia de fons, es girava mirant cap al terreny de joc estàtic, i quan el defensa l'entrava, li feia un barret aixecant la pilota amb elegància i encarava la porteria gairebé sense angle, corrent per la línia de fons, buscant la centrada o un xut impossible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.