Zlatan Ibrahimovic i Bojan Krkic:Gols d'accent balcànic
El Barça té dos davanters amb noms propis de l'antiga Iugoslàvia, Zlatan Ibrahimovic i Bojan Krik, que van renunciar a jugar amb la selecció de la terra dels seus pares, Bòsnia i Sèrbia
Si el territori de Iugoslàvia no hagués passat en pocs anys de ser un sol estat a ser-ne set de diferents, la selecció plavi potser tindria ara mateix una davantera temible formada per jugadors del Barça. Amb l'arribada de Zlatan Ibrahimovic, el club blaugrana disposa ara de dos davanters centre amb noms balcànics, tot i que juguen en seleccions ben distants d'aquelles terres: Ibrahimovic, amb Suècia, i Bojan Krkic, amb la selecció estatal. El nou fitxatge del Barça, com delata el seu cognom, és fill de dos ex-ciutadans de l'antiga Iugoslàvia, tot i que es considera plenament suec.
Els pares d'Ibrahimovic es van conèixer a Malmö durant els anys setanta. Iugoslàvia, l'únic estat socialista que no formava part del pacte de Varsòvia, permetia a molts dels seus ciutadans marxar a treballar a l'estranger, i Alemanya i Suècia van ser dos dels destins principals d'immigrants, com Zefic Ibrahimovic, un bosnià musulmà, i Jurka, també bosniana però croata i catòlica. Inicialment, els pares d'Ibrahimovic van tornar sovint a Iugoslàvia de vacances amb el seu fill, però entre el seu divorci i l'inici de la guerra dels Balcans van deixar d'anar-hi. El 1998, però, quan Ibrahimovic començava a destacar com a futbolista al Malmö, el seu pare es va encaparrar que fos internacional amb la selecció de Bòsnia, que feia tot just cinc anys que existia. Així, aquell 1998 va escriure una carta a la Federació de Futbol de Bòsnia i Hercegovina (FSBiH) recomanant el seu fill, que tenia 17 anys. El llavors secretari general de la FSBiH, Munib Usanovic, però, no va contestar la carta, ja que creia que a Bòsnia hi havia jugadors més bons, i que la federació no podia pagar «el bitllet d'avió a un nen desconegut que volia passar les seves vacances gratis a Bòsnia». Anys més tard, el 2001, la federació va intentar arreglar l'errada i va invitar Ibrahimovic a jugar un torneig internacional sub-21 a l'Índia. El jugador, però, que acabava de fitxar per l'Ajax, va rebutjar perquè creia que ell tenia nivell per jugar amb la selecció absoluta, però també perquè preferia jugar amb Suècia, on s'havia criat.
Així doncs, els esforços del pare, que s'havia divorciat de la seva dona croata, no van servir per convèncer el fill que jugués amb Bòsnia. I això malgrat que el pare havia trobat un aliat, Rasim Suljkic, un bosnià de la ciutat de Visegrad que s'havia refugiat durant la guerra a Malmö, on va ser un dels primers entrenadors de futbol d'Ibrahimovic en l'equip de la comunitat balcànica de la ciutat, el FBK Balkan. Un equip que encara avui llueix en el seu escut la bandera de la vella Iugoslàvia, i que encara aplega bosnians, serbis i croats entre els seus jugadors i aficionats, com si fos un estrany supervivent d'aquells temps en què molts joves dels balcans somiaven viure en pau.
El fill del futbolista serbi.
Un oncle boxejador.