El Barça comença la defensa del títol contra un dels grans clubs d'Europa

Gestionar l'èxit, evitar que els elogis facin minvar la motivació i la capacitat de sacrifici són els nous reptes que afronta Guardiola. Els mateixos que van superar Rijkaard en un passat encara tendre. El millor exemple l'ofereix la Champions, en què els blaugrana, tot i ser campions, comencen de zero, i en un dels estadis més exigents del futbol europeu: el Giuseppe Meazza. A tan sols 500 quilòmetres de Roma, la ciutat on l'equip va tocar el cel fa menys de quatre mesos, la plantilla ha de baixar a la terra i fer un exercici d'humilitat per assumir que cada partit torna a ser transcendental. De moment, amb les dues supercopes guanyades a l'agost, ha esvaït qualsevol comparació amb aquell altre Barça apàtic que va perdre contra el Sevilla a Mònaco, pocs mesos després de la final de París. Ara, li toca iniciar la defensa de la Champions.

Va ser el sorteig el que va determinar que aquest gran partit arribi ben aviat, amb la temporada gairebé arrencant. El resultat que es produeixi a Milà no hipotecarà de manera definitiva cap dels dos equips, però la cita té un altre tipus d'al·licients. El primer, el duel entre dos dels models tàctics amb més personalitat del futbol modern: l'aposta estètica i atacant de Guardiola i la solidesa robòtica que solen tenir tots els equips de Mourinho. Dos entrenadors amb un caràcter especial, amb una imatge ben definida i amb l'aval dels èxits. Dos personatges, a més, lligats estretament a la història del Barça. L'heroi i l'enemic separats per uns pocs metres, i al capdavant de dos equips que reflecteixen perfectament les seves actituds futbolístiques.

El duel entre Pep i Mou, que van coincidir al Barça durant quatre anys amb el català de jugador i el portuguès d'ajudant de Robson i Van Gaal, no serà l'únic. Dos exjugadors de l'Inter tornaran a trepitjar la gespa del Giuseppe Meazza, Ibrahimovic i Maxwell, i dos exblaugrana, Eto'o i Motta, es retrobaran per primer cop amb el Barça. Tots quatre, amb motius per reivindicar-se. Maxwell i Motta, per exemple, van canviar de club després de perdre la titularitat en els seus equips, i el cas d'Ibra i Eto'o és encara més radical. El suec, que no tenia una relació gaire fluida amb Mourinho ni amb la majoria de companys de la plantilla, va abandonar Milà en considerar que amb l'Inter li seria complicat lluitar per la Champions, i el destí li ha donat l'oportunitat de demostrar-ho a la gespa. A Eto'o, van ser Guardiola i Laporta els qui li van obrir la porta, i per al camerunès, ara líder de l'Inter, avui serà un d'aquells dies per expulsar, si pot ser amb gols, tots els retrets acumulats en aquests últims anys.

També serà, al cap i a la fi, un gran partit de futbol. Topen el campió de la lliga espanyola i el de la italiana, un campionat que ha anat perdent nivell durant l'última dècada, però que encara manté molts grans jugadors en nòmina. En el cas de l'Inter, destaca tot el sistema defensiu, un dels signes d'identitat de Mourinho. I l'agressivitat. I la capacitat resolutiva d'Eto'o i Milito, que són un perill constant fins i tot quan l'equip no construeix res. Al davant, un Barça radicalment diferent, que ha fet de la creació al mig del camp el seu gran motor. Guardiola, a més, tindrà disponibles tots els efectius, amb les úniques absències ja conegudes de Bojan, lesionat, i Txigrinski, que no pot jugar competicions europees. Henry i Messi, que van descansar contra el Getafe, recuperaran la titularitat, i Iniesta podria tenir minuts, tot i que és poc probable que surti de titular.

El camerunès, que va marxar força molest amb Guardiola, lidera un Inter amb molt físic