Els tres punts de l'Osasuna-Espanyol valen el mateix que els tres que es jugaven diumenge al Bernabéu. Res de nou si no fos perquè van doldre més els del Reyno de Navarra que els de Madrid. Salvant les distàncies, va ocórrer el mateix, però amb l'agreujant que els de Camacho no tenen la potència golejadora dels de Pellegrini. Derrotes com les d'ahir s'han d'arxivar al calaix de la resignació, però la de Pamplona ha de servir per saber com no s'ha d'afrontar un partit. Assumir que assistim a una lliga de dues velocitats, on alguns viatgen en TAV i altres en Rodalies, és la millor manera de girar full sense haver de martiritzar-se. L'espanyolista sempre se sent més dolgut per la imatge del seu equip que pel resultat. És curós en les formes perquè el fons ja sap on és.