«Som un club menys polititzat que el Barça»

—Arriba amb les tisores a la mà. Això què significa?

—«Sembla que sigui una amenaça per a tothom i no és així. Com a qualsevol empresa en la conjuntura actual, el més important és generar ingressos i retallar despeses.»

—En quins sectors s'han disparat les despeses?

—«En els últims anys, sobretot en el primer equip. S'ha disparat també en el futbol de base i en la seguretat de l'estadi, que abans era una despesa compartida. Es tracta de rebaixar el pressupost de despeses. Però no vull que s'interpreti com una mala gestió. Tots els pressupostos s'han de retallar, però que ningú pensi que hem de fer fora trenta persones.»

—Això condicionarà el potencial esportiu?

—«Es tracta d'això, de trobar l'equilibri, que quan redueixis el pressupost no disminueixi ni el servei ni la seguretat dels socis i tenir la seguretat de disposar d'un bon equip que lluiti per alguna cosa.»

—Ha fixat la retallada en números concrets?

—«L'objectiu és mirar de rebaixar el pressupost en uns dos milions d'euros. Serà el pressupost que es presentarà, que quedarà entre els 47 i 48 milions.»

—Una de les llegendes urbanes diu que el club estava sobredimensionat pel que fa a volum de treballadors?

—«És més el que es diu que la realitat. Encara no sé si el club està sobredimensionat, però li asseguro que el creixement del club en els últims anys en tots els aspectes és degut al fet que la gent que hi ha treballat, molts o pocs, ho han fet molt bé. Puc defensar el volum de personal veient tot el que s'ha fet. Li asseguro que entre els clubs del nostre nivell som el que tenim menys empleats.»

—Parlava també de l'explotació de l'estadi. Mantenen les quantitats al voltant dels 8 o 9 milions d'euros de recursos generats per la titularitat de l'estadi?

—«Sí, són quantitats que es mantenen. Serà difícil, però, a més dels recursos que pensem explotar, n'hi ha d'altres, com el tema dels locals comercials que formen part del pla de negoci.»

—En la feina de prospecció interna, capbussant-se en les entranyes del club es pot dir que ja en coneix tots els ets i uts.

—«En conec moltíssims. He estat en l'àrea social i l'esportiva i ara m'he de centrar més en l'apartat econòmic.»

—L'espanta?

—«No. Els números són els que són. Com a conseller delegat no ho puc controlar tot. El senyor Collet no resoldrà els milions d'euros de deute. Es tracta de posar-se al davant d'aquest vaixell que cada cop creix més. Has d'estar-hi al capdavant amb l'ajut dels executius i el suport dels directius.»

—Quina diferència hi ha entre la tasca que feia Pedro Tomás i la que farà vostè?

—«El director general està per sota del consell d'administració i ha de donar-hi comptes, mentre que el conseller delegat està per sobre del consell. Jo, per ser director general hauria d'haver plegat com a conseller.»

—Es pot dir que ara sí, que el club està en el camí de la professionalització total?

—«Només puc dir que la implicació dels consellers en el dia a dia no la té cap club d'Espanya. Hi ha molt bons professionals, però també comissions directives que estan molt atents a tots els àmbits, sense ficar-se en el seu terreny. Jo no estic d'acord amb la idea que el conseller està només per aconsellar.»

—S'imaginava estar fa dotze anys amb els canvis que ha experimentat el club?

—«L'any 1997, quan vaig arribar, tot això era impensable. L'historial, en els primers cent anys, no era per tirar coets. Teníem cent anys de vida i érem 18.000 socis a Sarrià i feia 60 anys que no guanyàvem cap títol. Ningú s'ho podia pensar venint d'on veníem.»

—Vostè ha estat l'assot dels culers amb allò del nacional barcelonisme. Ho continuarà sent des de la seva nova posició?

—«Si el president no em desautoritza, ho faré. Quan he sentit que el meu club ha estat insultat i menyspreat he sortit a protestar i a defensar-lo, i això no té res a veure amb el càrrec. Amb el Barça com a institució, no m'hi he posat mai.»

—Vostè la va encertar quan va dir que Laporta seria un bon president per al Barça?

—«No ho recordo, però potser vaig fer el comentari: ‘Mal ens rebenti, crec que Laporta ho farà bé.' I ho ha fet bé en l'àmbit esportiu.»

—Ha sabut millor que ningú el president del Barça capitalitzar el catalanisme?

—«No ho crec així. La capitalització del catalanisme no l'hem viscut amb Laporta, l'hem viscut tota la vida. Sempre se'ns ha fet creure que els catalans eren ells i que nosaltres sobràvem, sobretot aquests historiadors, que passen de puntetes per la seva història, en què hi ha alguna cosa de la qual s'haurien d'amagar.»

—Canviaran les relacions amb el Barça quan marxin Dani i Laporta?

—«Va ser un tema personal, no institucional. Dani va prendre la decisió de no compartir taula i no crec que sigui tan greu. A més, que quedi clar, aquesta animadversió, és mútua, no només del nostre president cap a l'altre.»

—Ha aconseguit l'Espanyol l'equidistància política per considerar-se un club apolític?

—«Ho ha estat sempre.»

—Més que el Barça?

—«Nosaltres som un club menys polititzat que el Barça, sí. Som un club plural. Som el reflex de la realitat catalana. Hi ha gent de tota mena. I li dic una cosa, hi ha la mateixa proporció de gent d'esquerres que al Barça, al Sabadell i al Badalona, perquè és la realitat de la societat catalana.»

—Com es posiciona en l'anomenada guerra de banderes que comença a surar a l'estadi?

—«A mi no em fa nosa cap bandera, tret que sigui anticonstitucional. El que no m'agrada és anar al futbol a reivindicar res. Em molesta el mal ús que se'n fa. Si l'estimes tant, penja-la al balcó de casa teva.»

—Ara són un consell monocolor. Això és bo o els pot fer caure en supèrbies contraproduents?

—«No sé si serà bo. El temps ens ho dirà. Abans, el club estava més dividit. El canvi accionarial s'ha fet fa pocs mesos. Tant de bo José Manuel Lara hagués volgut viure el dia a dia del nostre club. A mi, personalment, no m'agraden aquests clubs en què el 95% d'accions és a les mans d'una sola persona. El meu escenari ideal seria que cada soci tingués un vot.»

—Sigui sincer. Ha tingut pànic a la presidència?

—«No, perquè jo mai m'ho he plantejat. Han estat vostès els que m'heu posicionat.»

—No em negarà que no el sedueix?

—«Això agradaria a milers de periquitos, però depenc de les accions.»

—Sí, però ara té al davant l'escenari ideal?

—«Qui li diu a vostè que aquestes accions de Dani i Condal no poden anar a altres persones? Ara, qui té el poder de decisió? Ara el tenen sis o set persones, però és que abans el tenien només dos.»

—És cert que el pacte estava molt a prop?

—«Sí, però després es va plantejar el tema de la venda d'accions per part del senyor Lara.»

—Com qualificaria la tasca feta per Pedro Tomás?

—«Ha fet una tasca molt difícil que s'ha anat menjant la gestió del dia a dia per aquest monstre [estadi]. Ha fet una bona feina amb l'estadi, però se li ha menjat el dia a dia. Que consti que no és una crítica, perquè l'estadi necessitava moltes hores de dedicació.»

—Butragueño va dir que Florentino era «un ésser superior», vostè que diu de Sánchez Llibre?

—«Que és un ésser molt normal i planer.»

—Parlem de futbol. Què li diu el nas aquest any?

—«No tinc cap dubte que viurem una temporada tranquil·la. Tinc bones sensacions per l'estadi, per Mauricio [Pochettino] i per l'equip que tenim.»

—Això es diu cada any.

—«És veritat que les tornarem a passar magres, però crec que estem més a prop de viure temporades de grans alegries, títols i finals; segur que les tornarem a viure.»

—Per acabar, digui'm com resoldran el cas de Casanova?

—«Josep Manel és una institució en el club i es mereix tot el respecte. Però ara toca estrènyer-se el cinturó i les funcions delegades en la direcció esportiva li han marcat una línia que té el suport del consell. L'últim que ens agradaria és que hi hagués un problema amb Casanova, però el senyor Morales té tota la confiança del consell i el president.»

entRevista a JOAN COLLET.