Funes Mori, el davanter que va sorgir d'un «reality show»

Són hores baixes les que està vivint el River Plate. La institució de Núñez fa temps que navega a la deriva, sense un projecte sòlid ni en l'àmbit esportiu ni institucional. Des de la sortida de Daniel Pasarella (2007), cap entrenador ha aconseguit mantenir-se més d'un any en el en el càrrec. Ni tan sols Diego Simeone, que va aconseguir guanyar el torneig Clausura l'any 2008. Amb la sortida del president, José María Aguilar, que ja estava massa cremat després de nou anys en el club, però, sembla que el River vol tornar a parlar de futbol.

Pasarella, escollit nou president després d'haver estat jugador i tècnic, ja ha manifestat que no ficarà el nas en la feina de l'entrenador, Leonardo Astrada, mentre que aquest sembla disposat, com a mínim en aquest inici de Clausura, a apostar fort pels joves. I de tot el planter millonario, Astrada va quedar meravellat pel joc de Rogelio Gabriel Funes Mori. Davanter criat a Mendoza, comparat ja amb Hernán Crespo i que després d'una aventura pels Estats Units s'ha consolidat com a davanter titular del River. «Quan jo i el meu germà teníem vuit anys vam marxar a viure a Dallas. Però ja teníem clar que ens agradava el futbol i ens vam apuntar a un club que hi havia a la zona.»

Curiosament, va ser lluny de l'Argentina que els bessons Funes Mori van trobar una porta d'entrada al futbol: «Ens vam apuntar a un reality show que es deia Sueño MLS. Hi havia 2.000 participants de tot el món i al guanyador li feien un contracte professional amb el FC Dallas», recorda Gabriel, que afegeix: «No et creguis que era com el Gran Hermano, que et tanquen en una casa. Nosaltres anàvem cada matí i ens posaven per equips d'onze contra onze a jugar. Els entrenadors de l'equip professional miraven i avaluaven.» Després d'hores de futbol i de superar totes les rondes, els germans Funes Mori van ser seleccionats entre els cinc millors i Gabriel el va acabar guanyant. El contracte professional, però, mai va arribar. «Sort que va aparèixer un cercapromeses que ens va portar al Chelsea. Ens van agafar, però malauradament no ens vam poder quedar per temes de passaport i vam decidir tornar a l'Argentina.»

Un altre cop a casa, a la seva Mendoza natal, Óscar Pareja, un dels entrenadors del FC Dallas i exinternacional amb la selecció colombiana, els va donar una última empenta cap a l'èxit: «Va aconseguir que féssim una prova al River Plate.» I aquesta vegada sí, els bessons van arrelar. Ramiro és defensa i encara no ha pogut debutar amb el primer equip. Gabriel, en canvi, ha progressat a passos gegantins, ha cremat diverses etapes i ja s'ha convertit en el 9 titular del River. «Evidentment que és una pressió, però treballant i fent les coses bé segur que tiraré endavant. Les coses m'estan passant molt ràpid i és important que no em distregui.» Gabriel està totalment adaptat a la vida de Buenos Aires. Ja és molt conegut entre els aficionats del Monumental, i fins i tot ha jugat amb la selecció argentina sub-20, amb la qual té clar que vol jugar. Malgrat això, no amaga que els Estats Units l'han marcat d'una manera especial: «Realment és com una casa. Em vaig criar allà i trobo a faltar els meus pares, que encara hi viuen. Estic tramitant el visat, espero poder passar les vacances allà i en un futur m'agradaria anar-hi a viure definitivament.»