Cruyff posa d'acord els polítics
L'elecció de l'entrenador holandès agrada a tots els sectors polítics
Es valora el seu prestigi com a tècnic i el ressò internacional que suposarà
L'oficialitat de la selecció catalana, en canvi, genera força més discrepàncies
CiU, ERC i ICV critiquen que el torneig no pugui dur el mot «nació»
Només dins el tripartit es destaca que s'avança en el reconeixement
1 Sí, el nom de Cruyff posa el nom de la selecció catalana al món. El seu nomenament permet que la selecció arribi més enllà i que vinguin els cracks.
2 És una mostra del centralisme insensible que no entén l'Espanya plurinacional.
3 Sense cap dubte. Catalunya té els mateixos drets que qualsevol altra selecció.
4 Malauradament, estem al mateix lloc on estàvem. No s'ha avançat malgrat que un partit del tripartit va dir que amb la seva arribada al govern això seria bufar i fer ampolles.
1 Sí, n'estic convençut. Un nom de repercussió internacional com el seu té aquesta virtut.
2 És impresentable. La FEF ja fa temps que no té voluntat de deixar jugar i competir Catalunya en dates FIFA més enllà dels partits de costellada.
3 Sí. És necessari que Catalunya pugui competir oficialment com a nació, però també com a país esportiu.
4 En sis anys hem avançat força, hem aconseguit l'oficialitat 20 seleccions i ningú pot negar que s'ha fet molta feina. Ara bé, no n'hi ha prou i en alguns casos estem encallats. Per això, cal perseverar i continuar treballant amb constància i perspicàcia pel reconeixement de totes les nostres seleccions.
1 Crec que és un bon entrenador amb experiència i reconeixement que pot donar més prestigi a la selecció i pot fer que sigui més coneguda en l'àmbit internacional.
2 Malament. És la voluntat del poble de Catalunya ser una nació i és el que reconeix l'Estatut. Per tant, la selecció catalana hauria de tenir el dret a jugar com a nació.
3 Sí. Sempre hem defensat l'oficialitat de les seleccions catalanes: és un objectiu polític.
4 En els darrers deu anys s'ha produït un avenç en el reconeixement de les seleccions.
1 Sí, i és una mostra del que la selecció significa, ja que Cruyff no ha nascut aquí, però hi ha estat molt temps i el seu nomenament és un exemple d'integració.
2 S'ha d'entendre la posició de la federació espanyola. Hem d'anar de mica en mica, perquè hi ha una part de la societat catalana que encara no demana l'oficialitat de les seleccions.
3 Tot arribarà. Primer hem de treballar perquè Espanya sigui un estat federal i, quan ho sigui, la selecció catalana tindrà possibilitats de competir oficialment.
4 Estem avançant en aquest camí, però és necessari que el reconeixement oficial de la selecció sigui un clam de la societat a Catalunya i, de moment, encara no ho és.
1 Cruyff pot aportar un joc millor i un futbol amb idees més ofensives.
2 Ho veig lògic. La federació espanyola vol evitar confrontació amb la catalana quan es vol parlar de política en comptes d'esport.
3 No. Estic d'acord que hi hagi seleccions autonòmiques, però internacionalment és la selecció d'Espanya la que ha de representar els espanyols.
4 De voluntat política n'hi ha més que mai per part dels partits nacionalistes, que hi estan entestats.
L'elecció de Johan Cruyff com a seleccionador català ha aconseguit posar d'acord els partits polítics catalans. Els seus representants, enquestats per El 9 Esportiu, destaquen sobretot la qualitat i el prestigi de l'holandès com a tècnic –Albert Rivera, de Ciutadans, va més enllà i valora que l'ideari futbolística de Cruyff es basi en el joc ofensiu– i, sobretot, el fet que ell sigui l'entrenador de Catalunya donarà més repercussió a la selecció nacional. Un dels problemes amb què topa el conjunt català quan juga un partit amistós és que molts dels seus millors jugadors no hi poden participar –sobretot per la negativa dels seus clubs per evitar lesions o per la proximitat d'altres partits importants– i Josep Maldonado, senador de CiU, destaca que Cruyff ajudarà al fet que els cracks catalans no es vulguin perdre el partit.
El consens que hi ha al voltant de la figura de Johan Cruyff desapareix, tal com s'esperava, quan es debat l'oficialitat de les seleccions catalanes. Els representants dels partits més catalanistes, ERC, CiU i ICV, es declaren partidaris del fet que Catalunya pugui competir internacionalment de manera oficial –des d'Iniciativa posen els exemples d'Anglaterra, Gal·les i Escòcia per assegurar que és possible–, mentre que Ciutadans defensa l'statu quo i el PSC veu l'oficialitat de les seleccions catalanes en paral·lel a la conversió d'Espanya en un estat federal.
Més contundència hi ha en les respostes sobre què els sembla que la condició perquè la federació espanyola deixi jugar Catalunya en data FIFA sigui treure la paraula nació del nom del torneig. Ernest Benach, per exemple, assegura que és «impresentable» i per a Josep Maldonado «és una mostra més del centralisme insensible que no entén l'Espanya plurinacional». Laia Ortiz, portaveu d'Iniciativa, recorda que «és la voluntat del poble de Catalunya ser una nació i és el que reconeix l'Estatut». En canvi, tant des del PSC com des de Ciutadans s'entén la posició de la federació espanyola, ja que asseguren que una part de la societat catalana no vol el reconeixement de les seleccions i que les federacions intenten evitar les confrontacions. Maria Lluïsa Lizarraga, diputada del PSC al Congrés, creu que quan la petició per a l'oficialitat de la selecció «sigui un clam, serà possible aconseguir-ho».
És curiós constatar que són els partits que formen el govern català els que asseguren que en els últims anys s'ha avançat en el reconeixement de les seleccions. Benach ho quantifica, ja que recorda que en els últims sis anys s'han reconegut oficialment vint seleccions catalanes, però Maldonado assegura que no s'ha avançat gens, i més tenint en compte, segons afirma, que un dels partits del govern d'entesa va dir que «seria bufar i fer ampolles». Per Ciutadans, la lluita pel reconeixement de les seleccions esportives catalanes és més una dèria dels partits nacionalistes que una demanda real de la societat catalana. «Al carrer, la lluita pel reconeixement està més dèbil que mai», afirma Rivera.