Podia semblar una il·luminació o una mostra més que la imaginació del Girona no té límits. El cas és que la directiva es va atrevir, fa poc més de nou mesos, a anunciar que aspirava a ser seu del mundial del 2018 (o del 2022) si la federació espanyola n'obtenia l'organització. Sorprenent tothom i fent gala de la improvisació, la directiva va presumir de l'anunci. No en va tornar a parlar, però el que és greu és que va deixar del tot arraconat el tema, com si després d'haver-ho dit ja no calgués fer res més. La federació espanyola, representada per Miguel Galán (el coordinador de la candidatura ibèrica entre Espanya i Portugal), es va reunir ahir a Barcelona amb responsables de les seus catalanes candidates al mundial –el Camp Nou, l'Estadi Olímpic Lluís Companys i l'estadi de Cornellà-el Prat de l'Espanyol– i Girona no hi era ni citada. Fa un mes ja hi va haver a Madrid una reunió amb les aspirants i Girona ja havia caigut de la cursa. El motiu, ben senzill. No havia presentat ni un sol dels documents que s'exigien a les seus. Cap mena de projecte. Imaginació? Improvisació? Massa i tot. Si només era una broma, no fa gens de gràcia.

L'anunci que va fer la directiva el 24 d'abril era molt agosarat, entre altres coses perquè els estadis que aspirin a ser seu d'un mundial han de tenir una capacitat de 40.000 espectadors. «Un camp del 2009 pot ser vell el 2018. Si en fem un de nou, serà més modern que els que hi ha», deia aquell dia Josep Gusó, que considerava que «l'encant» de la demarcació seria un dels punts forts de la candidatura. Competir amb estadis i ciutats molt més preparades es preveia complicat i pocs podien pensar que la idea prosperés, però més difícil encara era creure que el Girona no faria ni un sol pas més.