El Cornellà ascendeix fins al cinquè lloc en superar un Manlleu que no aixeca el cap (1-0)

Amb un enorme somriure. Així es va mostrar Quique Pérez Cabedo després de l'ajustat triomf del seu equip envers el Manlleu. I és que els verds continuen immersos en un somni cada cop més real, el de la fase d'ascens. Era un somriure justificat, ja que a part de la sobredosi d'il·lusió, els verds es van fer amb el goal average respecte al Manlleu i van aprofitar l'ensopegada de l'Europa per ascendir fins al cinquè lloc.

L'estat d'ànim, tan rellevant en això del futbol, va tornar a marcar la diferència. I és que el Manlleu, que acumula uns quants partits negat de cara a gol, s'hauria pogut avançar en el primer minut, en què Planagumà va aprofitar una errada defensiva per plantar-se tot sol davant de Talavera, que li va guanyar la partida. L'ocasió va donar ales als osonencs, que van obtenir la pilota, mentre que el Cornellà encadenava errors defensius. Tot indicava que el gol visitant era qüestió de temps, fins que Òscar Garcia va liderar un ràpid contraatac que va acabar amb la pilota dins la xarxa després d'una bona acció de Dani Delgado que va culminar Cebri (19'). El gol encara va donar més arguments al Cornellà per apostar pel forrellat i per les sortides ràpides, un bucle etern. El Manlleu, amo de la pilota, topant amb un mur verd ple de coratge. I el Cornellà vorejant la sentència al contraatac. El resultat, però, no es va moure. I Quique Pérez Cabedo va acabar somrient.