La bona ratxa del Servindustria Tarragona 2017 al Serrallo –no hi perdia des del 18 de novembre passat contra el Mallorca (86-106)– va estroncar-se ahir al vespre contra un Càceres superior, que cotitza clarament a l'alça i que ja ha guanyat cinc dels últims sis partits que ha disputat. Tot el contrari que els de Juan Pablo Márquez, que amb l'ensopegada d'ahir i després de perdre també a Melilla i a Lugo, ja enllaça tres derrotes i veu com se li torna a complicar el futur. I és que amb partits com el d'ahir no es va enlloc. L'equip va estar molt espès, sobretot en atac, i no va tenir cap mena d'opció contra un rival que va fer un gran treball defensiu i que al final va poder disposar de la presència del nord-americà Shawn Taggart, que va debutar amb el conjunt extremeny, juntament amb el pivot letó Kaspars Berzins, cedit aquesta setmana pel Fuenlabrada. A tots dos se'ls va veure molt fluixos i encara poc adaptats a la dinàmica de l'equip, però el Càceres en va tenir prou amb la feina de Carlos Cherry en la direcció i amb el treball d'Andrew Naymick sota els cèrcols.

En els últims partits a casa els de Márquez ens havien acostumat a veure un equip endollat des de l'inici. Ahir, però, als blaus els va costar entrar en joc. L'equip va saltar al parquet més apagat del que és habitual, força travat en atac, cosa que va propiciar que el Càceres portés la iniciativa durant els primers deu minuts de partit. El fet que no hi hagués cap cistella en joc en els primers cinc minuts del matx –el Servindustria Tarragona 2017 només anotava des de la línia de personal– reflecteix els problemes en atac que va tenir el conjunt tarragoní a l'inici (5-13). A excepció de Kahiem Seawright, que va buscar-se la vida com sempre sota el cèrcol, la veritat és que l'equip va estar un pèl fluix en aquest primer quart (15-20). En el segon quart els blaus es van posar les piles tant en atac com en defensa. Johnson va anotar quatre punts consecutius i va capturar dos rebots en poc més de dos minuts i va propiciar la reacció dels de Márquez (23-25). Però el veritable revulsiu del CBT en aquest segon període va ser David Mesa, el millor dels locals, juntament amb Seawright. El treball dels dos pivots sota els cèrcols va ser clau –havien fet la meitat dels punts del seu equip (19)– per arribar al descans perdent només de dos (34-36) i és que des del perímetre l'equip no rutllava (portava un 1/7 en triples fins aleshores i va acabar el partit amb un lamentable 1/13). I quan Adam Hess, Dani Rodríguez i Berni Álvarez no anoten des de fora, l'equip se'n ressent, i molt.

L'esforç del granadí i el nord-americà en aquest segon quart, però, se'n va anar a norris en la segona meitat, en què els blaus van naufragar totalment en atac davant la bona actitud defensiva dels extremenys. I és que amb només dos homes no es va enlloc. L'equip les va veure quadrades i només va poder anotar 24 punts en vint minuts de joc; poca cosa si es vol derrotar un Càceres que cada cop fa més bona pinta.