BÀSQUET / EUROCOPA
LAST 16
Està bé això, no ho recordava
El DKV Joventut s'allibera, torna a guanyar i talla la pitjor ratxa de derrotes dels últims anys
La Penya dóna un cop d'efecte a la pista del Le Mans i fa un pas de gegant cap als quarts
«Estem treballant bé, ara ho hem de continuar fent perquè només és un pas, important, però només un pas»
«Ens han deixat sols i per això hem llançat tants triples, però estaven bé»
«Intento agrair la confiança a tothom donant-ho tot»
Franch (21 minuts), torna a donar el ritme que volia Sito; i Bogdanovic, Valters i Tucker, tot i llançar sols, fan 6/25 triples
A vegades una cosa tan familiar com és la sensació de guanyar, quan s'està acostumat a fer-ho habitualment, com a la Penya, no s'acaba de degustar prou. Això segurament és el que li havia passat els darrers anys al DKV Joventut i per això ahir, després de la pitjor ratxa de derrotes d'últimament –cinc entrebancs en els últims sis partits– l'expressió a la cara dels verd-i-negres era d'haver fet alguna cosa més que guanyar. Es van treure un pes del damunt. El pes de la pressió. De la desconfiança. De jugar amb tensió. La victòria va tenir un valor doble, perquè a banda de ser una alliberació va ser un cop d'efecte. Un pas de gegant cap als quarts de final. En l'Eurocup guanyant els partits de casa tens un peu i mig a la següent fase. Ahir la Penya va fer quasi els dos passos. Ara s'assegura que l'Olímpic tingui la paraula. Només queda anar a Salònica.
El matx va ser d'igualtat total amb diferències de cinc punts sempre per al Le Mans (14-9). Els francesos imprimien un ritme lent i la Penya s'encomanava –34-31 en el descans–. En el segon temps Sito va començar amb la zona Koffi 3-2 que creava dubtes (34-36) i tornava la igualtat. A partir de llavors va aparèixer, després de molts partits, Valters, per fer dues cistelles clau. Però faltava ritme, i va ser Josep Franch qui el va tornar a posar. Per minuts de joc, va tornar a ser el base decisiu i Sito confiava en Jelinek i un gran Eyenga per cobrir el contratemps de la lesió de Tripkovic. La Penya entrava al tram final amb igualtat, però llavors quatre triples seguits –fins llavors negats amb 5/29– i el Le Mans ofegat pel ritme verd-i-negre, va començar a fallar. El parcial de 5-22 n'és la millor mostra –del 50-44 al 55-66.
Koffi, ovacionat
El pivot francès va rebre una gran ovació en el seu retorn a Le Mans, on ha jugat els últims deu anys i on és un ídol. També van ser aplaudits Bogdanovic i Tucker, exjugadors del Le Mans.
Tripkovic, lesionat
El serbi del DKV Joventut només va tenir temps de jugar 1:35 minuts perquè va rebre un cop en un genoll que li va impedir continuar. Avui se li faran proves, tot i que no sembla gens greu.