«M'ha perjudicat ser tant de la Penya»

—Es penedeix d'alguna cosa?

—«M'ha perjudicat haver estat tant de la Penya. És un aprenentatge per a la meva formació com a tècnic. M'he deixat portar pel meu sentiment i en l'últim mes, això m'ha perjudicat.»

—Al novembre, li van oferir renovar per dos anys més?

—«Fins ara, he tingut molta sort com a tècnic, perquè m'han trucat o m'han vingut a buscar per oferir-me un contracte per disfrutar del que més m'agrada, que és ser tècnic de bàsquet. Quan anàvem 5-1 i anàvem a jugar contra el Manresa, el club, tot i que no ho esperava ni em preocupava, em va oferir una renovació de dos anys de contracte i, òbviament, la vaig acceptar. Em va sorprendre perquè pensava que el club ho faria si ens classificàvem per a la copa o si seguíem en una línia bona.»

—I què va passar?

—«Hi havia alguns detalls del contracte per solucionar per les dues parts. Una vegada solucionats, vam posposar la signatura. Fins que va arribar el dia de l'Unics, que vam perdre a casa i un sector del públic va acomiadar l'equip i l'entrenador amb protestes. I vam ajornar la renovació per a més endavant. Després, durant el curs, quan vam acabar la primera volta 11-6 o quan vam entrar en la copa tres jornades abans era el moment de fer-ho pensava que era el moment de signar. Van ser ells els que em van oferir renovar.»

—Potser que no renovés va fer que la plantilla no el veiés intocable...

—«Hauria estat molt bo, no només personalment, sinó per al funcionament de l'equip. Quan el jugador sap que el tècnic que acaba contracte estarà dos anys més, sap que ha de fer un esforç gran perquè és aquest tècnic qui decidirà el seu futur.»

—Diria, doncs, que li ha tret credibilitat davant la plantilla?

—«Sempre he ajudat el jugador perquè no fer-ho també va en contra meu. Quan en una feina saps que la persona que et dirigeix té una continuïtat, un suport de l'empresa... òbviament tens més atenció al que et pot passar a tu.»

—S'ha sentit sol en algun moment?

—«L'entrenador està acostumat a la soledat. El fet de guanyar el campionat d'Hospitalet o la minicopa no t'assegura que tots els que t'envien missatges pensin què et diuen. Vaig rebre 150 SMS quan vam guanyar la lliga catalana i 2 quan vam perdre contra el Granada. Això és la soledat. En els moments més complicats, quan les coses van pitjor, en moments d'incerteses sí que m'he sentit una mica sol.»

—Havia perdut sis partits seguits. L'ha sorprès que el fessin fora?

—«És obvi que quan un equip perd sis partits seguits hi ha un problema i cal buscar una solució. No sóc rancorós i estic molt agraït en moltes coses a la Penya. Però no m'ha acompanyat la fortuna en les lesions en els dos anys. Quan estava d'ajudant d'Aíto es va lesionar Bennett tres setmanes i va venir Turner. Però la situació econòmica ha canviat. No he tingut sort amb les lesions, ni amb Ricky, ni Mensa-Bonsu, Tripkovic... Aquest últim mes i mig ha estat molt dur, però sempre he pensat que tenia una vareta màgica i que me'n sortiria, però no ha estat així. Hauria estat millor solucionar-ho amb algun canvi, però després de sis derrotes la millor solució potser és la que s'ha pres.»

—Potser l'han perjudicat tantes lesions i baixes de jugadors...

—«La feina del servei mèdic és complicada, però és clar que la de l'entrenador ho és molt més. Perquè no era conscient quan podria tenir o no un jugador ni era conscient si podia forçar el club per reemplaçar-lo. La Penya no fa falta que fitxi ningú perquè en té un que és Tripkovic. Un jugador clau que ha estat un mes de baixa. Però no només això, sinó anar a Valladolid amb tres baixes, tres a Sevillla...Un altre cas és el de Bueno, que no se sabia què tenia i era una incertesa. Ara ja s'ha solucionat.»

—Creu que va assumir una aposta massa forta amb els joves?

—«No em penedeixo de res del que vaig decidir perquè hi creia. Amb Jelinek, Norel, Eyenga, Franch, Pere Tomàs... he estat treballant els últims tres o quatre anys. He fet diverses apostes, com amb Ribas quan vaig confiar en ell sense substitut per a Ricky quan estava tres mesos de baixa. També he apostat per Eyenga com a extracomunitari sabent com estava econòmicament el club, perquè em podia aportar intensitat i agressivitat. Ho tornaria a fer. La persona que més sap de bàsquet, que és el meu pare, m'ha dit molts cops que això algun dia m'explotaria i així m'ha passat. Però tornaria a apostar per ells, perquè hi confio.»

—Després del partit de Granada el van ratificar en el càrrec i semblava que fitxarien un pivot?

—«He vist la televisió tota la meva vida i quan un entrenador és ratificat, la setmana següent és destituït. La veritat és que per fitxar un americà potser ja era massa tard. La reacció no ha de ser quan ja s'encadenen sis derrotes, sinó abans. Potser va ser culpa meva per no permetre anar amb mitja plantilla als desplaçaments. Els joves et poden ajudar, però és difícil que et guanyin partits. El Granada té deu jugadors i no et parlaré del nivell, però sí de l'experiència, i en l'ACB es nota molt.»

—Va demanar un canvi en el joc interior amb un pivot?

—«Sí, perquè ens feia falta. No un americà, sinó un jugador interior perquè teníem molts problemes. Quan fitxes un equip tens unes bases que marcaran la línia. El nostre interior en anotació era Bueno, l'únic especialista pur, i el seu nivell no ha estat l'idoni per culpa de les lesions. La persona que feia falta era un jugador interior per generar joc i equilibri.»

—En la reunió que va tenir amb el club li van dir unes coses. El va sorprendre que el fessin fora?

—«Sorpresa, no. Hores després sabia que era el meu últim viatge i sabia que no tornaria a entrenar la Penya aquest any. Una persona que ha estat sis anys lligada a un club, que has parlat per telèfon cada dia després d'un partit saps els tons de veu i quan hi vaig parlar vaig saber que no continuaria. Al viatge ja em vaig acomiadar dels joves a qui he tingut la sort de fer debutar en l'ACB, però no quan es perd de 30 contra el Madrid, sinó jugant minuts importants i jugant-me el meu lloc de feina.»

—S'ha sentit qüestionat?

—«Que no es cregui del tot en un tècnic de 33 anys és normal. No m'he sentit ni valorat quan vaig fer la millor classificació de la primera volta dels últims 15 anys sense Ricky, Mensah-Bonsu i Wright. L'aficionat sí que em va fer sentir bé, per exemple, a València, però sabien les dificultats que teníem. No m'he sentit mai amb tot el suport, però sí amb el de les persones més properes.»

—Villacampa i Cairó havien apostat per vostè.

—«En un mes i mig he perdut tot el que he guanyat en sis anys. Això m'ha de servir per al meu futur no en l'ACB, perquè jo sóc entrenador de bàsquet. El meu objectiu de sempre és que vull ser el millor i ningú m'ho impedirà. Jo ho intentaré. Això no vol dir estar en l'ACB, perquè n'hi ha molts que no són en l'ACB que són molt millors dels que hi ha. Villacampa i Cairó m'han donat una oportunitat única que sempre els agrairé, però ells saben que en l'últim mes i mig he estat sol. És molt important saber que en els pitjors moments s'ha de donar suport.»

—Està decebut per com ha anat tot plegat?

—«Sí. Estic decebut per haver intentat fer una aposta molt forta i molt difícil. Mai he dit que teníem un mal equip, però sí que tot plegat era molt arriscat. Però les decepcions passen i se n'ha d'aprendre. Al que no renunciaré mai és a un sentiment que ha sortit de mi mateix per haver estat durant sis anys cada dia en el club.»

—Els fitxatges han estat seus?

—«Un entrenador quan es fa càrrec d'una plantilla n'és el responsable. Si no hi estàs d'acord, marxes a casa. És obvi que m'hauria agradat tenir Ribas, perquè era el millor jugador que podria haver tingut, un jugador format al Joventut, amb un sentiment diferent al de la resta per ser de Badalona de sempre. La resta de coses han vingut donades. Prefereixo apostar pel Pere, que serà un extraordinari jugador, que per Laviña, tot i que si no ho hagués fet potser no estaria ara destituït. És una aposta que he fet pel club i no per mi.»

—Què ha donat al planter?

—« La meva filosofia sempre ha estat marcada per la feina dels joves. La Penya sempre ha tingut jugadors i tindrà jugadors, tot i que no els podrà treure sempre el màxim rendiment perquè altres clubs se'ls enduran. Al talent del club se li ha d'unir esforç, disciplina, sacrifici, formació.»

—Diuen que vostè no s'entenia amb algun jugador...

—«Crec que no. És clar que un jugador igual que un treballador té moments bons i dolents. Però quan n'hi ha dos o tres, l'equip se'n ressent. Si hi havia mal ambient, no l'he notat. Si tinc un defecte és que no regalo res a ningú, el que no puc fer és creure en paraules, sinó en el que veig a la pista, i per això hi ha jugadors que juguen més i menys. En els últims anys, a la Penya han jugat els que s'ho han guanyat, tinguin 15 anys o 25.»

—Se sent un tècnic fet a la Penya?

—«No sóc un entrenador de la casa. Això és important saber-ho. A Montsó he tingut els meus primers fracassos, els meus èxits, les meves sis derrotes seguides i les he solucionat. Em vaig sentir com de la casa. Seria injust, per d'on he vingut, dir que sóc del planter del Joventut, tot i que és un orgull haver estat a la Penya, però òbviament no m'he format aquí.»

—Alguna vegada ha dit, mirant enrere, que li sap greu com ha acabat amb Ricky i Ribas.

—«És veritat que, a vegades, he esperat alguna cosa més del jugador. Quan es treballa amb ell, pel seu bé, passi el que passi amb el club hi ha d'haver una relació personal correcta. Reconec que tinc un caràcter fort, que a vegades sembla que penso una cosa que no penso i a mi m'hauria agradat tenir una relació més propera amb els dos. Però sí que és cert que he comès un error, que és ser massa de la Penya i a vegades m'ha portat al fanatisme i he tingut, entre cometes, mania a aquests dos jugadors quan han marxat. Hem treballat moltes hores junts i són els dos millors espanyols de l'ACB.»

—Vostè ha treballat molt amb Ricky. Considera que ha millorat molt?

—«No sé si Ricky ha millorat al Barça, el que sí que tinc molt clar és que Ricky ha fet millor el Barça. És una cosa òbvia. Hi ha hagut una millora en el tir, sí que ho ha fet en la mecànica, però no en el percentatge que és el mateix que a la Penya, però diferent perquè a Badalona era el líder, s'havia de jugar pilotes molt més arriscades que ara. Potser no amb tanta pressió com amb el Barça, però si amb la pressió de ser el líder.»

—S'ha sentit criticat per la seva afició en alguns moments?

—«De l'afició de Badalona, n'he après molt. Parlo del fidel, no de qui ve un cop cada deu partits. Els que han vingut sempre, que han tingut el dret a protestar, he après a reflexionar, perquè la meva afició m'exigia més. La respecto, li dono les gràcies perquè de la mateixa manera que m'ha xiulat, també m'ha aplaudit quan he entrat a la pista.»

—Molts jugadors viuen a Barcelona, però vostè va decidir viure a Badalona. Per què?

—«El primer dia que vaig arribar a Badalona em vaig trobar Jiménez pel carrer, Jofresa al camp, pòsters de Rudy... Ja es veu l'ambient que s'hi respira. He vist entrenaments del Sant Josep, dels Maristes... per aprendre de l'entorn de Badalona. Està clar que quan perds, notes la infelicitat de la gent, però també la felicitat quan guanyes.»

—Pepu va dir en la seva presentació que volia més defensa, menys llançaments triples i més jugadors amb protagonisme en atac. Què li va semblar?

—«Tinc un enorme respecte per tots els companys que volen ser entrenadors de base, professionals o campions del món. He sentit estranyesa en sentir Pepu en la roda de premsa criticar tan fàcilment la feina d'un antic company. Jo tinc un respecte per ell total des que va començar a l'Estudiantes amb uns quants anys més que jo i on ha passat bons i mals moments i ha tingut continuïtat en un club com l'Estudiantes, que és el més semblant a la Penya. Li desitjo sort, perquè disfruti d'una plantilla que, ara que els té tots, penso que, no només és de play-off, sinó de les sis millors.»

—I què farà Sito a partir d'ara?

—«Viatjaré sempre relacionat amb el bàsquet. Primer aniré a Rodas amb l'entrenador d'allà, aniré a Màlaga a fer unes xerrades amb els tècnics del planter de l'Unicaja i aniré també a Palma amb l'entrenador.»

—Es veu tornant a entrenar el DKV?

—«Jo crec que hi tornaré, perquè la vida d'entrenador és molt llarga i el Joventut forma part de la meva vida i vaig decidir que la meva filla nasqués aquí simplement perquè jo he estat a la Penya. Però ara, com a entrenador de bàsquet, he d'aprendre a deixar de banda els sentiments i no ser tant de la Penya.»

entRevista a sito alonso.