Vides paral·leles de dos mites

Si s'hagués de fer una llista dels millors entrenadors de la història viva del bàsquet ningú es deixaria de posar els noms d'Aíto i de Pepu al costat d'altres com Lolo Sainz, Manel Comas... Avui Badalona viurà un duel especial entre dos homes amb vides bastant paral·leles. Feia més de sis anys que no es produïa, el temps que ha estat Pepu apartat de l'ACB, primer amb la selecció i després sense equip. Curiosament els dos entrenadors van sorgir del mateix lloc: el Ramiro de Maeztu. Es porten 12 anys però mantenen la mateixa filosofia de vida. «Al Ramiro vam viure una etapa acadèmica però amb el bàsquet com a motor, em van encarregar de fer el minibàsquet i d'aquell centre en va sorgir l'Estudiantes», recorda Aíto. Pepu també té bons records d'aquella època: «Era una escola on podia anar tothom, avançada en el temps i de referència a tot l'Estat.» Aíto va ser jugador i després va marxar cap a Catalunya. Pepu va fer carrera al club madrileny, on va ser entrenador durant 10 temporades abans de marxar a la selecció. Tant Pepu com Aíto han estat els dos últims seleccionadors abans de Scariolo. Pepu va fer història en ser campió del món però les seves diferències amb el president de la federació, José Luis Sáez, van fer que fos destituït un any abans: «Va ser una gran experiència però hi havia coses que no les enteníem igual.» Aíto va viure un episodi diferent i veient com es funciona en la federació va ser més llest que tothom: «Vaig signar un acord indefinit fins als jocs de Londres 2012 però amb sortida després de cada campionat, quan van acabar els jocs de Pequín vaig veure que no podia estar 10 mesos sense entrenar.» Abans, però, va tenir temps de fer història i guanyar la medalla de plata, un fet que només s'havia aconseguit el 1984 a Los Angeles. Per Pepu Hernández, Aíto ha estat un referent: «A la majoria d'entrenadors de l'ACB ens ha ensenyat, ha estat una referència». Pel tècnic de l'Unicaja, Pepu és dels millors: «Fa un bàsquet intel·ligent, ho va demostrar a la selecció i a l'Estudiantes, on va triomfar, no pels títols sinó pel que va fer amb els jugadors que tenia.» L'actualitat més recent dels dos tècnics va lligada al Joventut. Aíto el va fer gran abans de marxar a Màlaga amb la triple R –Ricky, Rudy i Ribas– guanyant la copa i la ULEB, mentre Pepu ha acceptat el repte de tornar a fer gran la Penya. Per ara Pepu va pel camí de fer-ho. Aíto avui torna a «casa seva».